Va ser finalment la vicepresidenta primera i portaveu de l'executiu, María Teresa Fernández de la Vega, l'encarregada de defensar el projecte de llei del govern estatal, amb José Luis Rodríguez Zapatero seguint tot el debat des del seu escó. De la Vega va assegurar que mai un govern espanyol havia presentat una llei tan ambiciosa per «saldar un deute, el de la injustícia», que van patir «totes aquelles persones» perseguides i castigades per motius ideològics durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura.
De la Vega va recalcar que «aquesta llei no pretén instituir una determinada memòria històrica, sinó garantir la recuperació de la memòria individual des de la concòrdia». Responia d'aquesta manera a les crítiques d'ERC i d'IU-ICV i encara anava més enllà: «Aquesta llei és més generosa encara del que vostès demanen.» La vicepresidenta es referia a la demanda dels dos grups d'esquerra d'anul·lar jurídicament els judicis que sense garanties legals va fer l'exèrcit i el règim franquista condemnant a la presó o a mort milers de persones. Segons De la Vega, la llei va més enllà perquè «què passa quan es van produir injustícies sense que hi hagués judici? Nosaltres proclamem la injustícia de tot allò que va passar, amb sentència o sense».
«FRUSTRACIÓ I INDIGNACIÓ»
La resposta de De la Vega no va convèncer gens ni ERC ni IU-ICV. Els dos grups van denunciar la llei com a «insuficient i frustrant per a les víctimes» i van apel·lar a les lleis internacionals de drets humans per criticar-la durament. Pel portaveu republicà, Joan Tardà, «el text ens ha produït una amarga decepció, igual que a les associacions i familiars de les víctimes del franquisme. El govern ha sucumbit als sectors més reaccionaris de les forces armades i de la judicatura». Tardà va apel·lar directament a Zapatero en diverses ocasions: «Només si la llei s'adequa a les lleis internacionals, un nét seu es podrà sentir orgullós de vostè d'aquí a 70 anys, igual que vostè se sent orgullós del testament del seu avi afusellat.»
Joan Herrera, d'IU-ICV, també va basar el seu rebuig al text en la negativa del govern d'anul·lar legalment els judicis sumaríssims. Per Herrera, «aquesta és la màxima frustració d'aquesta llei, juntament amb la impossibilitat de les víctimes de saber quins van ser els seus botxins i torturadors. El problema de la llei és l'equidistància que pretén».
CiU, PNB i CC, tot i que van refusar les esmenes a la totalitat per poder tirar endavant la llei, llançaven un avís al govern: no hi donaran suport en la seva votació final si el text no pateix canvis substancials durant la tramitació de les esmenes parcials.