| |||||
|
divendres, 15 de desembre de 2006 > El PSOE defensa que la llei de la memòria va més enllà del que volen ERC i IU-ICV
Els aliats d'esquerres apel·len a la legislació internacional i al passat familiar de Zapatero en el debat a la totalitatNÚRIA RIBAS. Madrid La llei de la memòria històrica va passar ahir el seu primer tràmit al Congrés, tal com es preveia, tot i les esmenes a la totalitat del PP, ERC i IU-ICV. Els vots en contra a aquestes esmenes de CiU, CC i PSOE, més l'abstenció del PNB, van permetre que després de més de tres hores de debat el projecte de llei seguís endavant, i això va disgustar les associacions de víctimes del franquisme que ahir s'aplegaven en una sala del Congrés. La vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va defensar el PSOE de les crítiques d'ERC i d'IU-ICV i va assegurar que la llei que ha presentat l'executiu encara va més enllà del que volen els seus aliats d'esquerres perquè defensa la injustícia del que va passar més enllà dels judicis.
Va ser finalment la vicepresidenta primera i portaveu de l'executiu, María Teresa Fernández de la Vega, l'encarregada de defensar el projecte de llei del govern estatal, amb José Luis Rodríguez Zapatero seguint tot el debat des del seu escó. De la Vega va assegurar que mai un govern espanyol havia presentat una llei tan ambiciosa per «saldar un deute, el de la injustícia», que van patir «totes aquelles persones» perseguides i castigades per motius ideològics durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura. De la Vega va recalcar que «aquesta llei no pretén instituir una determinada memòria històrica, sinó garantir la recuperació de la memòria individual des de la concòrdia». Responia d'aquesta manera a les crítiques d'ERC i d'IU-ICV i encara anava més enllà: «Aquesta llei és més generosa encara del que vostès demanen.» La vicepresidenta es referia a la demanda dels dos grups d'esquerra d'anul·lar jurídicament els judicis que sense garanties legals va fer l'exèrcit i el règim franquista condemnant a la presó o a mort milers de persones. Segons De la Vega, la llei va més enllà perquè «què passa quan es van produir injustícies sense que hi hagués judici? Nosaltres proclamem la injustícia de tot allò que va passar, amb sentència o sense». Joan Herrera, d'IU-ICV, també va basar el seu rebuig al text en la negativa del govern d'anul·lar legalment els judicis sumaríssims. Per Herrera, «aquesta és la màxima frustració d'aquesta llei, juntament amb la impossibilitat de les víctimes de saber quins van ser els seus botxins i torturadors. El problema de la llei és l'equidistància que pretén». CiU, PNB i CC, tot i que van refusar les esmenes a la totalitat per poder tirar endavant la llei, llançaven un avís al govern: no hi donaran suport en la seva votació final si el text no pateix canvis substancials durant la tramitació de les esmenes parcials. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|