| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 27 de juliol de 2024


divendres, 15 de desembre de 2006
>

Aspectes polèmics d'un projecte que no fa content a ningú



E. CASANOVA. Barcelona

El projecte de llei «pel qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui patiren persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura» conté una proclamació general de la injustícia de les condemnes, sancions i expressions de violència personal durant aquest període, «qualsevol que fos el bàndol» de les víctimes. En cap cas es preveu l'anul·lació jurídica de les sentències i condemnes.

La llei estableix com el seu principal objectiu el reconeixement «general i solemne» del dret de tots els ciutadans a la memòria personal i familiar, així com a la seva reparació. També preveu un procediment específic per obtenir una declaració personal, que podran demanar afectats o familiars i que serà atorgada per un consell de designació parlamentària.

En relació amb els col·lectius d'afectats, es flexibilitzen els requisits per concedir la nacionalitat espanyola als brigadistes internacionals i es preveu la concessió de la Gran Creu del Mèrit Civil a les entitats de víctimes i de recuperació de la memòria històrica.

El projecte també recull millores de drets econòmics, com ara l'ampliació d'aquests drets a víctimes que van ser-ho una vegada transcorreguts dos anys des del final de la guerra, o l'increment de les pensions als orfes, congelades des del 1981. Es reconeix una indemnització de 135.000 euros per als morts en defensa de la democràcia entre l'1 de gener de 1968 i el 6 d'octubre de 1977.

Es regula la retirada dels símbols commemoratius de la Guerra Civil als establiments de titularitat estatal «quan només exaltin un sol dels bàndols enfrontats o s'identifiquin amb el règim franquista», i es recomana seguir l'exemple en municipis i comunitats autònomes. En cas que es mantinguin, per raons artístiques o d'interès general, es consideraran una manera de donar testimoni d'homenatge a totes les víctimes. La llei dedica un article específic a El Valle de los Caídos, que es regirà per les normes aplicables als lloc de culte, i prohibeix que es duguin a terme al seu recinte actes de naturalesa política o exaltacions de la Guerra Civil, dels seus protagonistes o del franquisme.

Pel que fa a la localització de restes humanes, l'administració haurà de facilitar les activitats de localització i identificació, i es preveuen subvencions per contribuir a les despeses.

En matèria d'arxius, s'adopta com a primera mesura la creació, ja prevista en la llei de restitució a la Generalitat de Catalunya, del Centre Documental de la Memòria Històrica, amb seu a Salamanca.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>El PSOE defensa que la llei de la memòria va més enllà del que volen ERC i IU-ICV

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.