Can Ricart és un recinte industrial de prop de 20.000 metres quadrats de propietat privada que va ser projectat per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet i data del 1853. Forma part del patrimoni industrial del Poblenou i es tracta d'una peça de gran valor perquè és un dels tres recintes fabrils complets del segle XIX que queden a la ciutat. El plenari municipal va aprovar, el 24 de novembre passat, el pla especial del patrimoni del Poblenou i va destacar la importància de Can Ricart amb l'aprovació el mateix dia d'un pla de millora específic. Segons el govern, el projecte manté un 70% de les edificacions existents fins al 1930 i un 98% del nucli original aixecat per l'arquitecte Josep Fontserè fa 150 anys –12.396 metres quadrats de sostre–. La regidora d'Urbanisme, Assumpta Escarp, va defensar en el debat plenari que amb la proposta municipal «passem de tenir un recinte tancat a obrir Can Ricart a la ciutat». L'antiga fàbrica d'estampats es destinarà a equipaments de barri i espais de creació artística, de pisos protegits i de preservació de les llengües –amb la Casa de les Llengües–. L'actual propietari podrà construir oficines i lofts als laterals del recinte que donen als carrers Espronceda i Marroc –podrà edificar 87.600 metres quadrats de sostre.
La conservació de Can Ricart ha estat molt criticada per entitats, veïns i historiadors des del 2003, agrupats en la plataforma Salvem Can Ricart. El col·lectiu considera que en tractar-se d'un recinte únic a Barcelona s'hauria de conservar de manera íntegra, i qüestiona que realment es mantingui un 98% del nucli original. Afirmen que un terç dels elements patrimonials que es mantindran quedaran en mans privades sense que s'hi estableixi cap control específic, ni tan sols per al pàrquing que està previst construir sota algunes naus. També critiquen la manera com s'ha plantejat l'obertura del carrer Bolívia, que transcorrerà entre les naus, tot i que a última hora el consistori ha renunciat que hi passin vehicles. La plataforma reclama que es traslladi fora del recinte l'edificabilitat privada i que en comptes de la Casa de les Llengües hi hagi un museu del treball. Finalment, exigeix més equipaments.
