| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 29 de novembre de 2006 > El nou president assumeix el càrrec com «el més humil dels servidors de Catalunya»
Es proposa transformar l'autoritat institucional en «lideratge de país» i dedicar-hi «els millors anys» de la seva vidaANNA SERRANO. Barcelona Passaven uns minuts d'un quart d'una del migdia quan José Montilla va prometre ahir com a 128è president de la Generalitat i, recitant Salvador Espriu, va assumir el càrrec com «el més humil dels servidors del poble de Catalunya». En una primera intervenció breu i emocionada, es va mostrar conscient «de ser el dipositari d'un llegat al servei del poble de Catalunya» i es va proposar, a base de treball, transformar «l'autoritat institucional» rebuda en «lideratge de país». Va rebre el testimoni de Pasqual Maragall. «Un dels altres catalans serà president de la Generalitat», va proclamar Maragall durant una cerimònia en què va passar de president en funcions a expresident i en la qual es va posar a disposició del nou cap de l'executiu.
«Si et criden a guiar / un breu moment / del mil·lenari pas / de les generacions, / aparta l'or, / la son i el nom. / També la inflor / buida dels mots, / la vergonya del ventre / i els honors. / Imposaràs / la veritat / fins a la mort...» Els versos de La pell de brau, de Salvador Espriu, servien a José Montilla, visiblement emocionat, per descriure els seus «sentiments més íntims» com a 128è president de la Generalitat, càrrec que assumeix «com el més humil dels servidors del poble de Catalunya». Eren les primeres paraules, breus, després d'haver promès el càrrec i de rebre de Pasqual Maragall la medalla que l'acredita com el seu successor a la Generalitat. «Assumeixo aquestes responsabilitats amb la consciència de ser el dipositari d'un llegat al servei del poble de Catalunya, reconec el profund sentit històric de l'autoritat institucional que m'ha estat conferida.» Una autoritat que Montilla espera que la seva feina i la del govern transformin en «lideratge del país». Unes 600 persones seguien des del saló Sant Jordi el discurs, entre elles la família del nou President: la seva esposa Anna Hernández –al costat de la del ja expresident, Diana Garrigosa–, els seus pares i fills. Montilla va començar per agrair-los el suport. També a Maragall «per tot el que ha aportat fins ara a Catalunya, per la generositat humana i política que l'ha caracteritzat, per la seva visió de futur i per l'alt sentit de país que ha demostrat al llarg d'aquests anys». El nou cap de l'executiu va aprofundir els arguments del debat d'investidura i va ratificar l'oferta de col·laboració amb als grups parlamentaris «per abordar les qüestions cabdals per al nostre país i per representar a tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya». L'executiu que començarà a caminar avui, un cop prenguin possessió del càrrec els nous consellers, té per objectiu, va dir, fer «una acció de govern eficient» perquè Catalunya «creixi com a societat moderna, lliure, culta, solidària, equilibrada, desenvolupada econòmicament i respectuosa amb el medi ambient». Montilla va situar com a «prioritats personals» les polítiques d'atenció a les persones dependents i les d'emancipació dels joves. Encara amb la incògnita del govern, el President va avançar: «Serà un equip de primera per guanyar el futur», els membres del qual dedicaran «la millor part de la vida a aquesta etapa de Catalunya». El discurs va convèncer els socis d'entesa. El ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, augurava que Montilla no serà un president «fàcil» per a l'executiu espanyol perquè «defensarà aferrissadament els interessos de Catalunya». «Si et criden a guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions, aparta l'or, la son i el nom. També la inflor buida dels mots, la vergonya del ventre i els honors. Imposaràs la veritat fins a la mort. Sense l'ajut de cap consol. No esperis mai deixar record, car ets tan sols el més humil dels servidors. El desvalgut i el qui sofreix per sempre són els teus únics senyors. Excepte Déu, que t'ha posat dessota els peus de tots.» |
)
|
Vull que aquestes primeres paraules siguin d'agraïment. Agraïment a la meva família [...] al president Maragall, per tot el que ha aportat fins ara a Catalunya, per la generositat humana i política que l'ha caracteritzat, per la seva visió de futur i per l'alt sentit de país que ha demostrat al llarg d'aquests anys. [...] Vull expressar, finalment, el meu reconeixement al conjunt de forces polítiques amb representació parlamentària. Sàpiguen que tindré la mà estesa per abordar les qüestions cabdals per al nostre país i per representar a tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya. [...] Vaig dir, al Parlament de Catalunya, que el que necessitem avui és una acció de govern eficient, que tingui com a objectiu crear les complicitats socials, econòmiques i culturals necessàries. [...] És una responsabilitat que no assumiré pas tot sol. Un grup d'homes i de dones estan disposats a dedicar la millor part de la seva vida a aquesta etapa de Catalunya i m'han fet confiança. [...] En rebre l'honor de ser investit president de la Generalitat de Catalunya, assumeixo aquestes responsabilitats amb la consciència de ser el dipositari d'un llegat al servei del poble de Catalunya. Reconec el profund sentit històric de l'autoritat institucional que m'ha estat conferida. Assumeixo la responsabilitat amb el convenciment que les meves accions i actituds –i les del meu govern– aniran encaminades a convertir aquesta autoritat institucional en lideratge del país.[...] No sóc un home donat a les citacions poètiques, però he trobat, en uns versos de Salvador Espriu a La pell de brau una manera inigualable d'expressar els meus sentiments més íntims, en assumir la presidència. Diu el poeta: Així és com afronto la responsabilitat que assumeixo: com el més humil dels servidors del poble de Catalunya. |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|