«Si et criden a guiar / un breu moment / del mil·lenari pas / de les generacions, / aparta l'or, / la son i el nom. / També la inflor / buida dels mots, / la vergonya del ventre / i els honors. / Imposaràs / la veritat / fins a la mort...» Els versos de La pell de brau, de Salvador Espriu, servien a José Montilla, visiblement emocionat, per descriure els seus «sentiments més íntims» com a 128è president de la Generalitat, càrrec que assumeix «com el més humil dels servidors del poble de Catalunya». Eren les primeres paraules, breus, després d'haver promès el càrrec i de rebre de Pasqual Maragall la medalla que l'acredita com el seu successor a la Generalitat. «Assumeixo aquestes responsabilitats amb la consciència de ser el dipositari d'un llegat al servei del poble de Catalunya, reconec el profund sentit històric de l'autoritat institucional que m'ha estat conferida.» Una autoritat que Montilla espera que la seva feina i la del govern transformin en «lideratge del país». Unes 600 persones seguien des del saló Sant Jordi el discurs, entre elles la família del nou President: la seva esposa Anna Hernández –al costat de la del ja expresident, Diana Garrigosa–, els seus pares i fills. Montilla va començar per agrair-los el suport. També a Maragall «per tot el que ha aportat fins ara a Catalunya, per la generositat humana i política que l'ha caracteritzat, per la seva visió de futur i per l'alt sentit de país que ha demostrat al llarg d'aquests anys». El nou cap de l'executiu va aprofundir els arguments del debat d'investidura i va ratificar l'oferta de col·laboració amb als grups parlamentaris «per abordar les qüestions cabdals per al nostre país i per representar a tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya». L'executiu que començarà a caminar avui, un cop prenguin possessió del càrrec els nous consellers, té per objectiu, va dir, fer «una acció de govern eficient» perquè Catalunya «creixi com a societat moderna, lliure, culta, solidària, equilibrada, desenvolupada econòmicament i respectuosa amb el medi ambient». Montilla va situar com a «prioritats personals» les polítiques d'atenció a les persones dependents i les d'emancipació dels joves. Encara amb la incògnita del govern, el President va avançar: «Serà un equip de primera per guanyar el futur», els membres del qual dedicaran «la millor part de la vida a aquesta etapa de Catalunya».

El discurs va convèncer els socis d'entesa. El ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, augurava que Montilla no serà un president «fàcil» per a l'executiu espanyol perquè «defensarà aferrissadament els interessos de Catalunya».

«Si et criden a guiar

un breu moment

del mil·lenari pas

de les generacions,

aparta l'or,

la son i el nom.

També la inflor

buida dels mots,

la vergonya del ventre

i els honors.

Imposaràs

la veritat

fins a la mort.

Sense l'ajut

de cap consol.

No esperis mai

deixar record,

car ets tan sols

el més humil

dels servidors.

El desvalgut

i el qui sofreix

per sempre són

els teus únics senyors.

Excepte Déu,

que t'ha posat

dessota els peus

de tots.»