L'intercanvi de competències comporta el canvi de denominació de fins a vuit departaments de 14 –en què s'estrenen sis consellers–, que només en el cas dels socialistes compleix la paritat de gènere. La meitat dels consellers són barcelonins, quatre són gironins, un de Tarragona, un de Lleida i una del País Valencià, amb una edat mitjana de 53 anys.
A diferència de Maragall, Montilla es reserva en exclusiva la coordinació dels diferents departaments i l'impuls d'estratègies conjuntes. A més, assumeix totes les polítiques i actuacions davant de la UE, i les delegacions a Madrid i Brussel·les. Montilla tindrà com a secretari general el seu home de confiança, Isaías Taboas, que ja era amb ell al ministeri. El segon del govern, el líder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira, tindrà el seu propi i inèdit Departament de la Vicepresidència, amb menys poder que la conselleria primera, però amb un gran paquet de competències en relacions exteriors. A més, dirigirà les delegacions territorials i assumirà la política lingüística, l'esport i els afers religiosos, i tindrà adscrits el Patronat Català Pro Europa, l'oficina de la Generalitat a París, la Casa de Perpinyà i l'Institut Ramon Llull.
El líder d'ICV, Joan Saura, el tercer home, també assumeix un nou departament: Interior, Relacions Institucionals i Participació. Interior ha donat molta projecció pública a Montserrat Tura, però és un repte, ja que la seguretat, el trànsit i les emergències són matèria delicada que pot cremar qualsevol conseller, i Saura és tot un president de partit. Saura mantindrà l'Estatut sota el seu paraigua, ara com a responsable del seu desenvolupament. L'altre conseller d'ICV és Francesc Baltasar, que continuarà al capdavant de Medi Ambient i Habitatge.
Castells –que sumarà les delicades competències d'energia– serà la mà dreta de Montilla, l'encarregat del pressupost i de negociar el nou finançament. Ja va ser el número dos en la candidatura, com a símbol que la síntesi entre el catalanisme burgès i els dirigents metropolitans es manté. Nadal i Geli tindran continuïtat a PTOP i Salut, i Tura es manté en el govern, ara a Justícia. El PSC concentra l'economia social a Treball, i Agricultura afegeix Alimentació i Acció Rural.
L'altre home fort del govern –hi seran els màxims líders orgànics del PSC, ERC i ICV–, el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, es reserva una conselleria de Governació amb eines tan potents com ara el repartiment de diners als ajuntaments i la gestió dels equipaments cívics –en què hi va haver discrepàncies amb el PSC la legislatura passada–, però a més assumeix Societat de la Informació –tradicionalment a Universitats– i el poderós Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. A més, ERC suma Mitjans de Comunicació a Cultura, en què s'ha triat Joan Manuel Tresserras per impulsar les indústries culturals. A més, gestionarà la regulació dels mitjans públics i la relació amb TV3 i Catalunya Ràdio. ERC també tindrà un gran departament d'Acció Social i Ciutadania –abans Benestar– amb molta incidència social, ja que inclou les polítiques de dones, joves, gent gran, família, infància i adolescència, immigració, gais, adopcions i persones amb disminució i dependències. L'altra macroàrea, en què tindran molt pes els secretaris generals, la dirigirà Josep Huguet: Innovació, Universitats i Empresa inclourà també comerç, turisme i indústria.
)
