La mostra inclou algunes de les peces que es van salvar de la ruïna que va patir el monument des de finals del segle XVIII, quan va ser abandonat, i reflexiona sobre el paper cabdal dels col·leccionistes que han permès la supervivència d'obres de gran nivell.

No va ser fins a finals del segle XIX que es va començar a valorar l'art romànic. Fins aleshores, el monestir es va degradar més per causes humanes que naturals, com explica el comissari de la mostra, Eduard Riu-Barrera. Els mateixos monjos venien la pedra de l'edifici, mentre que també es van organitzar incursions a la recerca de tresors que van provocar un espoli massiu. Un dels elements més brillants era el portal major de l'església, que va ser trinxat i tan sols se'n van salvar petits fragments escultòrics que ara es poden veure en aquesta exposició. El desinterès per l'art medieval es demostra en els capitells trobats el 1997 al fons d'un pou. Com que era pedra treballada, no es podia aprofitar. A la mostra sobresurt un conjunt de capitells del claustre, un dels quals, atribuït a Ramon de Bianya, s'exposa restaurat per primer cop. També hi ha el fragment d'una escultura de Sant Pere, que surt per primer cop de Port de la Selva, i que va ser utilitzada com a fita per marcar els límits del monestir. També es pot veure un fust de columna que també podria pertànyer al portal de l'església i que durant anys va formar part d'un collage escultòric al cementiri de Llançà.

Algunes peces, com un Sant Pere gòtic de la parròquia de Port de la Selva, es van salvar per devoció popular. El reconeixement arqueològic, no obstant, és el criteri que menys va pesar per salvar peces, que avui es troben disperses per diferents museus i col·leccions privades.