Cèsar Llamborda i Pere Tarter prefereixen mantenir-se en l'anonimat per no restar protagonisme al contingut del seu bloc, que ja s'ha fet relativament famós tot i haver nascut fa poc més de tres setmanes i no haver-ne fet publicitat enlloc. Per això el signen amb aquests pseudònims. Ja l'han visitat més de 8.200 internautes, potser atrets pel títol del diari virtual, Tarragona 2016. Tot i que pugui portar a confusió, aquest nom no es refereix directament a la candidatura de Tarragona per ser Capital Europea de la Cultura el 2016, tot i que sí que hi té relació. En el perfil del bloc, en Cèsar i en Pere expliquen que amb aquesta web pretenen posar «un granet de sorra per Tarragona 2016», ja que es fixen «en els petits detalls» que veuen quan van pel carrer i els fan «arronsar el nas» i que, per tant, caldria millorar.
Així, a través de la fotodenúncia i dels comentaris irònics, aquests dos tarragonins volen posar de manifest l'altra cara de Tarragona, que pot ser també la de qualsevol ciutat i de la qual tant l'administració local com els mateixos ciutadans són responsables. La primera, per permetre la situació, i els segons, per no evitar-ho. Papereres trencades, mobiliari urbà obsolet i fet malbé, incivisme i vandalisme, tot hi cap, en aquest bloc; fins i tot projectes com el polèmic aparcament de Jaume I i la necròpolis romana, han passat per la ploma irònica dels dos internautes.
Així, la repercussió que aquest projecte tan curiós ha anat tenint en alguns mitjans de comunicació ha permès que el nombre de visites s'hi hagi multiplicat exponencialment en els últims dies, i que, fins i tot, els mateixos lectors (no exclusivament tarragonins) hagin començat a enviar-hi fotografies i denúncies particulars; un impacte que deixa petja en forma de comentaris en els articles, cada cop més habituals.
Els desperfectes en el mural de la plaça dels Sedassos, i concretament, en el cavall de la imatge, és una de les denúncies amb més comentaris de lectors, com també el mal estat de llambordes. Reclamen una reacció del consistori. Mentre que la majoria de ciutats aposten pel soterrament de tots els serveis, a Tarragona encara queden restes d'«arqueologia aèria», com ara aquest maremàgnum de cables elèctrics en un carrer qualsevol. El vandalisme i l'incivisme també tenen un apartat important en el bloc. Un dels millors exemples és el d'aquesta escultura situada al Camp de Mart, sense el cap de l'infant i amb una pintada grollera. Els fenòmens que tenen lloc al Parc de la Ciutat, amb estructures com la de la imatge, que sembla que levitin, ha dut a pensar en l'existència d'una influència paranormal de la necròpolis romana, que també afecta les papereres de la zona. Tot un capítol a part mereixen els pilons de la ciutat. Alguns, tot i estar en molt males condicions, es reaprofiten, com el que apareix a la imatge. D'altres es poden trobar en llocs inimaginables, i molts, a punt de caure. Una de les imatges més espectaculars del que se'n podria dir deixadesa amb majúscules és l'estat de l'estructura de formigó situada al passeig de Sant Antoni. Els factors climatològics han erosionat les bigues.