Cèlia Vidal, una escriptora de gènere juvenil i relats de viatge i traductora que fa una vida solitària i monòtona a Barcelona, viatja a Lisboa amb l'excusa d'acabar una traducció d'una autora portuguesa. Allà s'hi troba un personatge singular i intrigant, Eusebio Sena, un home ja gran, professor de llatí i grec a finals dels anys 50 a la seva illa natal, Madeira, que amaga un passat misteriós. A través de les veus «d'aquests dos forasters a la Lisboa actual» i els dietaris respectius que escriuen, Benavente, un enamorat de Portugal, va recreant el món perdut de l'exprofessor, els diversos personatges que ha conegut en la seva vida i els dubtes i anhels de Cèlia.

Aquesta « història de fugitius» es va emportar ahir el premi Pin i Soler de novel·la 2006, el més ben dotat dels Ciutat de Tarragona, amb 21.000 euros i la publicació de l'obra a Columna. Justament, en el moment de la lectura del veredicte sonava per l'altaveu música portuguesa, mentre es llegien fragments de la novel·la.

L'escriptor Jaume Benavente (Barcelona, 1958) va rebre el guardó quan té dos premis encara calents a la butxaca: el Joaquim Ruyra pel recull de narrativa L'ajudant de Kepler i el Ramon Muntaner de literatura juvenil per Història d'amor a Sarajevo, tots dos de l'any passat.

Llums a la costa «és sobretot una novel·la existencial, i suposo que també moral, d'estil contingut, però amb una tensió interna, que treballa amb el suspens, la descripció d'atmosferes i amb un tempo lent», explica el mateix autor, que hi afegeix que la trama «no és rocambolesca ni efectista, i la seva progressió està en funció de traslladar les mirades dels personatges (i de l'autor) al lector. El títol, segons Benavente, esdevé «una metàfora de la inquietud, però també de l'esperança»: «Llums a la costa que parlen de proximitats i distàncies, de viatges que poden ser fugides, retorns o ambdues coses.»

En la novel·la planen temes que l'escriptor havia tractat abans: «La recerca d'un lloc al món, d'una certa felicitat o, si més no, d'una calma interior, la lluita contra l'adversitat o el desig de sobreviure.» No en va, Benavente apunta que aquest llibre s'inscriu en un cicle narratiu encara obert, del qual formen part novel·les (Camps de lava, Masurca de Praia i la mateixa Llums a la costa) i dietaris de viatge (Viatge d'hivern a Madeira), i que «probablement» encara n'escriurà dues més dins d'aquest cicle: un altre dietari de viatges i una nouvelle. El jurat en destaca «el llenguatge àgil i versàtil», i el fet que «la història està molt ben narrada i travada», amb una «descripció acurada dels personatges».

CERIMÒNIA D'ENTREGA