Segons com bufa el vent, molts mataronins diuen que Mataró fa olor de detergent. I és que als afores de la ciutat des de fa 35 anys hi té el centre productiu per al territori ibèric la multinacional Procter and Gamble, coneguda per ser la fabricant de l'Ariel. Les instal·lacions, que formen part del paisatge de la capital del Maresme, si fa anys que quedaven lluny de la ciutat, en pocs anys estaran gairebé a tocar. L'empresa, que es va fundar l'any 1837 a Cincinnati, a l'estat d'Ohio, als Estats Units, va decidir desembarcar a Mataró el 1971 i va comprar una petita indústria local, Inquima SA, en valorar positivament la seva situació estratègica i les bones comunicacions. Al començament la fàbrica tenia 140 treballadors i produïa detergent en pols per rentar roba a mà. En tres anys ja el fabricava per a les rentadores. Llavors no sortien més de vuit camions plens al dia de la planta.

D'aleshores ençà la fàbrica ha canviat molt, ara és més gran i ha diversificat la seva producció en el sector de la neteja domèstica. Avui la planta de Mataró dóna feina a més de 250 empleats. A més de continuar la fabricació del sabó en pols en totes les seves variants per a tota la Unitat Europea, de les línies de producció també en surt lleixiu, de la marca ACE, per al mercat espanyol. Dels 8 camions s'ha passat als més de 60 de producte acabat i la meitat es destina a l'exportació.

De Mataró, però, també en sortia fa uns anys suavitzant, de la marca Lenor, i rentaplats, com el Fairy, a més de refrescos de fruita. Un negoci, aquest últim, que la multinacional va posar a la venda fa dos anys i que ara, tot i que la nova propietària de la marca és una altra empresa, continua fent-se a la ciutat i des de les mateixes instal·lacions. Però al darrere del grup hi ha més 300 marques que distribueix a 5.000 milions de consumidors en més de 160 països.

Malgrat que molts pensen que l'empresa només treballa en operacions de mercat, Procter and Gamble també fa esforç per invertir en recerca i desenvolupament. De fet, l'any passat la companyia va gastar més de 2.075 milions de dòlars en aquests programes i, en aquest sentit, se sent orgullosa d'haver introduït nous productes «que han canviat la qualitat de vida de les persones», com ara el llançament, el 1933, del primer detergent sintètic; el 1934, del primer xampú; el 1955, del primer dentifrici amb fluor, i el 1961, dels primers bolquers d'un sol ús.

La planta de Mataró està de festa i per celebrar-ho ha convidat tots els treballadors a un sopar multitudinari avui al parc Central, on hi ha instal·lada una vela i on també està previst que hi assisteixi tant la directora de la planta, Júlia Calabuig, com l'alcalde, Joan Antoni Baron. Pels responsables de la multinacional, «les instal·lacions mataronines haurà de fer front a nous reptes». «Però existeix el ferm propòsit de continuar desenvolupant la nostra organització per tal de poder tenir opcions a noves inversions de futur», hi afegeixen.