dissabte, 18 de novembre de 2006
> L'origen dels panxacontents
G.M..
El primer dels contes narrats per Agnès Agboton va ser un relat sobre l'origen de l'home, que explica la història d'un déu que tenia tres fills: Aló (braços), Afó (cames) i Adogó (panxa). Un dia, el déu Mau decideix marxar de casa i aconsella als fills que siguin bones persones i que ajudin a tothom. Però un temps després, Mau s'enyora de la família i decideix tornar, transformat en un vell lleó. Amb tot, Adogó és l'únic dels seus fills que li dóna menjar, beure i li posa una estora per dormir. Després, per celebrar el retrobament amb els fills, el déu s'inventa un ball nou, en què castiga els seus fills Aló i Afó (les cames i els braços) a posar-se als costats d'Adogó (la panxa). «A partir d'aquell dia, els únics que havien de treballar eren els braços i les cames, i per això cada vegada que neix un nen, sigui del color que sigui, sempre té la panxa al mig», va comentar Agboton. Així, la narradora va explicar que l'havia sorprès l'expressió catalana panxacontents per descriure els que no fan res.
|
