Un espectacle de gran format, a càrrec de la companyia valenciana Xarxa Teatre, va convertir ahir la plaça de l'Auditori de Tortosa en l'escenari del martiri satíric dels poders polític, militar i econòmic. Es deia Les rates mortes, i estava basat en l'obra pictòrica del belga James Ensor. Centenars de persones van veure la primera representació del festival de teatre Entrecultures, unes hores abans de la gala d'inauguració, que va oficiar el periodista Joaquim Maria Puyal. Amb un espectacle de carrer va ser com es va anunciar a la ciutat que l'Entrecultures començava, i que Tortosa ha de fer-se seu un festival de teatre que encara no ha acabat d'assimilar.
Els actes de l'Entrecultures van començar dijous, amb una sessió de contes africans. La narradora Agnès Agboton va captivar els xiquets del CEIP La Mercè. El regidor de Cultura, Francesc Juan, i el director del festival, Ricard Salvat, van acompanyar Agboton, i van demanar als alumnes del centre que expliquessin als pares que a Tortosa s'està fent un festival amb companyies d'arreu del món, i de diferents cultures. De fet, La Mercè és un dels col·legis de Tortosa que té xiquets de més nacionalitats, i la mateixa narradora ho va poder comprovar quan una xiqueta la va interrompre per dir-li que, si Agboton era d'Àfrica, ella era «del Paraguai». La narradora ho va encaixar amb humor, i també va haver de declinar amb amabilitat una petició especial del públic. Una altra xiqueta volia escoltar el conte de la Caputxeta Vermella, i Agboton va haver d'explicar-li que «els contes africans són diferents, perquè tenen altres noms».
L'Entrecultures d'enguany està més concentrat i busca el costat més popular del teatre, per acostar al públic les propostes de companyies d'una quinzena de països. També hi figura la creació catalana. Una de les apostes és l'actor Albert Vidal, que va tornar fa un parell d'anys a Barcelona després de quinze anys de conviure amb el budisme tàntric. El resultat va ser l'afició al cant tel·lúric i una transformació vital revisada a El príncep. Ara estrena Islam amb la música sufí del grup Ibn al-Arabi. Aquell príncep troba ara noves fonts d'inspiració en la música espiritual sufí i els grans poetes àrabs.