La figura de Xicoy representava la tradició de dirigents d'UDC que van presidir el Parlament des de la restauració de la Generalitat fins a la pèrdua de la majoria parlamentària de CiU. Una tradició encetada per Miquel Coll i Alentorn, que va continuar amb Xicoy i, més endavant, amb Joan Rigol. Dissabte passat, l'expresident del Parlament encara celebrava en un sopar commemoratiu el 75è aniversari d'Unió, com recordava ahir Josep Antoni Duran i Lleida, qui lamentava «la pèrdua d'un amic, d'un company».

Xicoy és, fins ara, l'únic president del Parlament que ha repetit en el càrrec, que va ocupar en la III i IV legislatures. L'any 2000 va rebre la medalla d'or del Parlament i des del gener del 2003 presidia l'Associació d'Antics Diputats. Avui, en la sessió constitutiva de la cambra, es farà des de la mesa d'edat un record i unes primeres paraules de condol dirigides a la família de Xicoy i a Unió. La capella ardent amb les restes mortals de Xicoy es va obrir al públic al tanatori de les Corts ahir a les sis de la tarda. El funeral se celebrarà avui a dos quarts de quatre de la tarda a l'església de Sant Gregori Taumaturg, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. UDC també homenatjarà Xicoy en els pròxims dies.

Joaquim Xicoy va néixer a Barcelona el 15 de setembre del 1925. Advocat i polític, va entrar a Esquerra Demòcrata Cristiana el 1956 i va participar en el procés d'integració a UDC, formació de la qual va ser militant des del 1975 i en què va ocupar els càrrecs de vicepresident del consell nacional i president del comitè de govern. Va ser membre de la Junta de Seguretat de Catalunya i diputat al Congrés per Barcelona en la II legislatura. El 1986 va ser nomenat conseller de Justícia de la Generalitat i, posteriorment, va ser elegit president del Parlament en la III legislatura (1988-1992) i reelegit en el càrrec fins al 1995. Xicoy va ser també membre d'Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

COMPROMÍS INSTITUCIONAL
La classe política catalana lamentava ahir la mort de Xicoy, mentre se succeïen les lloances a la seva figura. Tots coincidien a destacar el seu profund compromís institucional i la seva vocació de servei al país.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va afirmar que Xicoy va fer «un gran servei a molta gent» i «al que tant estimava, que és Catalunya». Pujol també va recordar que quan li va demanar que fos president del Parlament, «a ell no li anava bé per qüestions professionals», i tot i això va acceptar «i ho va fer bé». El president de CiU, Artur Mas, va descriure el dirigent d'Unió com «un referent de comportament ètic».

Per la seva banda, el president de la Generalitat en funcions, Pasqual Maragall, va declarar que Xicoy «va ser una figura senyera en matèria de dret civil català, i un dels més avançats i entesos defensors d'aquest», i va afegir que aquesta tasca «ha quedat recollida d'alguna forma en el nou Estatut».

El primer secretari del PSC i futur president de la Generalitat, José Montilla, va expressar els seus condols a la «gran família democratacristiana», i l'alcalde de Barcelona, el també socialista Jordi Hereu, va destacar de Xicoy «la seva visió humanista i el seu tarannà moderat i conciliador».

El vicepresident d'ICV, Jordi Guillot, va definir Xicoy com «un home compromès amb la democràcia, amb les llibertats del poble de Catalunya i amb les seves institucions». També Josep Piqué, president del PP a Catalunya, va destacar de Xicoy el fet de ser una persona «compromesa amb les llibertats i amb Catalunya», i el va descriure com «un exemple d'honestedat». Josep-Lluís Carod-Rovira, president d'ERC, va remarcar que el dirigent d'Unió «vivia la política amb passió». Un aspecte que també destacava el president del Parlament, Ernest Benach, quan recordava que Xicoy «encara discutia fa pocs dies amb passió, sobretot pel procés de l'Estatut; mai no havia deixat de ser un polític».