| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 25 de novembre de 2024


divendres, 17 de novembre de 2006
>

Cooperació en defensa

Els ministres d'Exteriors i Defensa van presidir la primera reunió del consell de seguretat, que impulsarà iniciatives en indústria militar

a l'auditori

MAR VICENTE AGÈNCIES .

+ D'esquerra a dreta, Moratinos, Rodríguez Zapatero i, al fons, Alonso, ahir. Foto: EUDALD PICAS

L'Estat espanyol i el francès van impulsar ahir la posada en marxa del consell bilateral de seguretat i defensa, que té l'objectiu de millorar la cooperació per fer més competitiva la indústria de defensa.

El ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, i el de Defensa, José Antonio Alonso, van presidir, juntament amb els seus homòlegs francesos, Philippe Douste-Blazy i Michèle Alliot-Marie, la primera reunió del consell, que es va celebrar a la tarda a l'Auditori.

La declaració, signada pels integrants del consell amb motiu d'aquesta primera reunió, destaca que la cooperació bilateral permet posar mitjans en comú per a actuacions des d'una perspectiva europea.

José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac van destacar en roda de premsa la importància d'aquest acord per desenvolupar iniciatives en matèria de defensa en diversos àmbits com ara el de la indústria i la tecnologia militar. Preguntat pels problemes del consorci hispanofrancès de defensa Scorpene, que exporta submarins, Zapatero va respondre que «hi ha una certa tendència a l'exageració».



IMMIGRACIÓ


El president del govern espanyol va parlar d'immigració i va instar Chirac a «innovar» i «obrir rumbs fins ara no recorreguts» per afrontar el desafiament del fenomen de la immigració. El president francès va reconèixer que els dos estats comparteixen «les mateixes dificultats» i «les mateixes anàlisis» sobre la gestió de la immigració.

L'acte principal, que va tenir lloc ahir a l'Auditori, va ser el consell de seguretat i defensa, que tenia lloc per primer cop, però la cimera també va servir perquè els departaments espanyols i francesos d'Educació, Indústria i Foment es reunissin per discutir de qüestions diverses. Entre els acords més destacats sorgits d'aquestes trobades bilaterals hi ha el compromís pel reconeixement mutu dels títols i graus acadèmics per facilitar l'accés dels estudiants francesos a les universitats espanyoles i per cooperar en la investigació i la tecnologia.

L'Estat espanyol també es va comprometre a donar suport a una iniciativa francesa (Unitaid) que serveix per finançar polítiques de desenvolupament per posar fi a la pobresa.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Els setges de Girona ja no són el que eren

>Girona és el marc d'una cimera de grans continguts i poca expectació al carrer

>«Em diuen que la línia és necessària»

>TRES-CENTES PERSONES ES MANIFESTEN CONTRA LA CIMERA. La manifestació contra la cimera hispanofrancesa va aplegar ahir...

>Chirac accepta el repte de Zapatero de liderar un procés de pau a l'Orient Mitjà

>Maragall destaca el paper de Catalunya en la relació entre Espanya i França

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.