Després d'assegurar que no es pot estar impassible davant l'horror que es viu a l'Orient Mitjà, principalment entre israelians i palestins, Zapatero va detallar la seva proposta, compartida ara per Chirac i el primer ministre italià, Romano Prodi, per intentar aconseguir un acord de pau, que presentaran al pròxim Consell Europeu del desembre. El president espanyol va concretar que la iniciativa preveu la petició de la fi de la violència entre les dues parts, la creació d'un govern d'unitat nacional a Palestina que pugui ser reconegut internacionalment, l'intercanvi de presoners, una reunió entre el president palestí, Abu Mazen, i el primer ministre israelià, Ehud Olmert, l'enviament d'una missió d'observació a Gaza per consolidar l'alto el foc i, finalment, la celebració d'una conferència internacional de pau. Zapatero considera que l'estabilitat a l'Orient Mitjà és el factor determinant per «arraconar el fanatisme i el terrorisme» i considera que Europa està obligada a obrir una expectativa immediata a la situació actual que es viu en aquesta regió. «Algú ha de començar», va reivindicar el president espanyol, que va assegurar que la iniciativa és «un exercici de responsabilitat, quasi un deure», de les tres potències mediterrànies que tenen un compromís al Líban. Zapatero va eludir respondre si aquest projecte s'havia de compartir amb els EUA i es va limitar a contestar que espera que tots els països vulguin veure la fi de la violència.
Chirac va explicar que dóna tot el seu suport a la iniciativa presa inicialment per Zapatero, i que juntament amb Itàlia, i probablement amb altres països de la UE, principalment Alemanya i la Gran Bretanya, portaran a terme una acció conjunta a l'Orient Mitjà.
Els dos presidents van destacar les bones relacions entre els dos països. «Espanya i França estan cada dia més juntes i és difícil tenir una relació millor», va dir Zapatero, mentre que Chirac va assegurar que l'Estat espanyol, el francès, Itàlia i Alemanya «asseguren el bon funcionament d'Europa».
Chirac va eludir parlar de si es tornarà a presentar per a la reelecció i va reiterar que ho farà públic el primer trimestre de l'any que ve. «No comptin amb mi perquè participi en politiqueria», va dir.
)
