divendres, 17 de novembre de 2006
> El pacte de Girona
l'anàlisi
JOSEP MARTINOY.
Zapatero i Chirac han aprofitat la cimera de Girona per fer un pacte sense procedents: tirar endavant una acció conjunta hispanofrancoitaliana per trobar una solució definitiva al conflicte de l'Orient Mitjà. L'excusa és que són tres estats mediterranis i que estan molt implicats en el desplegament de tropes internacionals per pacificar el Líban, però queda clar que la proposta vol ser només europea perquè d'entrada s'exclou la participació nord-americana. S'ha de veure com, sense els Estats Units, es poden fer avenços de pau, sobretot pel costat d'Israel. L'objectiu és extraordinàriament ambiciós i, tot i que també hi volen implicar Alemanya, el Regne Unit i la UE, el gran pes el volen portar Chirac i Zapatero. Sobretot Zapatero, que té en la política exterior un dels seus punts més fluixos. En aquest sentit Chirac va fer ahir un gran favor a Zapatero. La sintonia entre el conservador francès i el socialista espanyol és total i es notava. Hi ha un feeling personal, inversament proporcional al que Chirac tenia amb Aznar. La cimera d'ahir a Girona va ser un joc de manyagues entre Chirac i Zapatero. El president francès ha trobat en el president espanyol el substitut ideal de l'alemany Schroeder. L'eix francoalemany no s'ha trencat però França mira amb altres ulls el veí del sud. Almenys pels grans temes europeus i mundials. Però la política internacional és hipòcrita de per si. Ahir també marxava de Madrid el dictador guineà, Teodoro Obiang Nguema. El govern de Zapatero hi vol augmentar relacions ara que s'ha descobert que el país té petroli i hi ha perill que un altre estat hi mogui les seves peces. I aquest estat, curiosament, és França.
|
