Dimecres al vespre, cap allà les nou, el cardiòleg de Joaquim Xicoy, tan bon metge com amic, em va trucar a casa per fer-me saber com anava l'operació que s'havia previst realitzar aquell dia. De fet, així havíem quedat. El to de veu de l'amic i doctor no presagiava res de bo. Certament així va ser quan va dir: «Josep, mira, hi ha complicacions, no està sortint bé, estem des de les tres de la tarda al quiròfan i tenim problemes. Confio encara que el puguem salvar. Et trucaré més tard.»

Efectivament, al voltant de les onze de la nit una nova trucada, amb una veu trista i compungida, em va comunicar que el cor de Joaquim Xicoy ja no responia. Qui havia estat president del Parlament de Catalunya, conseller de Justícia i diputat a Corts per CiU i primer president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya ens acabava de deixar. No m'ho esperava, ningú s'ho esperava, però sempre s'hi ha de comptar. De la vida mai no en podem disposar. Ens la donen per viure-la intensament però quan menys ens ho pensem ens la poden prendre de nou.

Lògicament, vaig compartir amb la meva esposa l'impacte de l'anunci de la mort d'en Joaquim. Però volia fer-ho amb algú més. Tenia el mòbil a les mans i tenia necessitat de parlar-ne amb algú, amb alguna persona amb qui, sense dir grans paraules, ens poguéssim entendre i compartir el sentiment de dolor pel seu traspàs. Era tard però vaig decidir trucar el president Pujol a casa seva. M'ho va fer repetir: «Què dius?» Tots dos sabíem, no era cap secret, que li havien de fer una intervenció quirúrgica. El mateix president Pujol em recordava com dissabte, al sopar del 75 aniversari d'Unió, parlant de l'operació, en Xicoy li deia que hi havia un quatre o un cinc per cent que no se'n sortien i que ell li havia contestat: «No pateixis, Joaquim, que aquest any aquest quatre o cinc per cent ja s'ha cobert. Estadísticament no et toca.»

Doncs sí, li ha tocat. I prou que ho sentim tant el president Pujol com jo com tantes altres persones de la família, del seu partit, de la federació de CiU, de la política i de fora de la política. La seva formació humanista, el seu compromís cristià, el seu amor a la pàtria i la seva lleialtat al seu partit, mai no els oblidarem.