divendres, 17 de novembre de 2006
> Indigents i rodamóns
la galeria
JORDI SURINYACH I ROMANS.
La mort d'un indigent en una plaça del centre Mataró ha reobert el debat ciutadà sobre la suposada deixadesa de les administracions per trobar solucions a un problema que cada vegada és més greu. Els regidors de Seguretat Ciutadana i Serveis Socials de l'Ajuntament dels capgrossos, amb un exercici de suposada autocrítica, han reconegut la impotència de l'administració local, diuen que per manca de recursos i competència, argumentant tot seguit que hi ha límits legals que ells no poden saltar-se. Preocupa la darrera part de la resposta, que de bona fe creuen molts servidors públics i que entenc que és del tot incorrecte. Bona part dels indigents i rodamóns que viuen i moren en les places i carrers són víctimes d'un desarrelament social, que els porta a l'alcoholisme i a certes malalties mentals. La majoria necessiten tractament especialitzat, però per ingressar-los cal el seu consentiment o que hi hagi un procediment judicial que ho acordi. Els ajuntaments no tenen competència per instar-ho, però sí que tenen els mecanismes de pressió per demanar als organismes competents que ho facin. Mentrestant han de denunciar la poca operativitat de la fiscalia per tramitar les peticions d'incapacitat o internaments, o fer palès el malestar per la nul·la eficàcia del tercer poder de l'estat. Indigents i rodamóns són subjecte de drets, però això no pot ser excusa per no denunciar la inoperància dels poders de l'estat en les nostres places i carrers.
|
