divendres, 17 de novembre de 2006
> La cimera de Girona, entre l'Orient Mitjà i la línia d'alta tensió
La normalitat va presidir ahir la cimera hispanofrancesa que es va celebrar a Girona. Malgrat que els efectius policials van semblar excessius en determinades zones i van convertir el Barri Vell de la ciutat en un búnquer des de primera hora del matí, també és cert que l'activitat de la majoria dels gironins només va patir problemes puntuals en moments determinats i que les dues convocatòries de protesta –la dels estudiants en contra del pla de Bolonya i la d'un col·lectiu d'entitats contra la cimera– es van celebrar davant d'un fort desplegament policial però sense incidents remarcables. Els acords de la cimera s'han d'analitzar des de dues òptiques ben diferenciades. La primera, sobre el que ja s'ha anomenat com a «pacte de Girona»: l'acord de Chirac i Zapatero d'impulsar conjuntament amb Itàlia una iniciativa per aconseguir la pau a l'Orient Mitjà. És evident que els dos presidents s'han marcat un objectiu molt ambiciós i tant de bo que la cimera de Girona acabi sent recordada com l'inici d'un procés irreversible cap a la pau. Tot i això, aquest és un projecte de llarg recorregut que s'inicia gràcies a les simpaties personals i polítiques dels dos mandataris i que caldrà veure com evoluciona. L'altra qüestió sobre la qual ahir s'havien de pronunciar els dos estats –la interconnexió elèctrica entre l'Estat espanyol i el francès i la línia d'alta tensió– va tornar a quedar, lamentablement, un cop més sobre la taula. És cert que Chirac i Zapatero van fer un pas endavant en anunciar que demanaran la intervenció de la Unió Europea perquè faci una proposta definitiva sobre el tema. Però no ens enganyem. Un cop més, els dos estats deixen sobre la taula un pronunciament definitiu sobre un tema que fa més de quinze anys que s'arrossega i que en els darrers mesos ha provocat tensions en la vida social i política no només dels ciutadans gironins, sinó dels catalans en general.
|
