Des de fa temps, diuen els diaris de la dreta que Rodríguez Zapatero és un president per accident, i es mantenen ferms en la macarrònica teoria de la conspiració etarra de l'àcid bòric, per si les pròximes eleccions els vénen de cara. Es tracta simplement de deslegitimar la victòria de l'esquerra i s'hi val tot. A Catalunya, l'antic oasi català s'ha enterbolit de mala manera des que el 2003 els partits d'esquerra van conformar un govern de coalició que va enviar la dreta convergent a casa. També sembla que s'hi val tot. Han estat tres anys de desqualificacions i d'insistir en una cantarella persistent: el pacte era legal però no legítim; i si era legítim no era honest. En tot cas, era una traïció al poble de Catalunya. Encara aquesta setmana Mas reiterava que hi havia una manca de democràcia en el que ell anomenava el govern dels perdedors. I a la lletra s'hi vol posar música. Surten al carrer casseroles convocades amb el tam-tam del mòbil a reivindicar el dret natural de Mas a ser president de Catalunya.

Els votants convergents ploren el desenllaç. Cartes als diaris, trucades a les ràdios, comentaris al carrer. No és admissible que, havent guanyat tan clarament, no es pugui governar. Molts estan decidits, diuen, a no tornar a votar mai més. Els que es declaren d'esquerra reneguen del seu vot. Però no he sentit ningú que es planti davant els líders convergents i els demani comptes. Què han fet malament que, havent guanyat les eleccions, no poden formar govern? Mas ha reconegut que sabia que el tripartit repetiria si les números el feien possible. Llavors, com pensava governar si renunciava davant notari al suport del PP? Si algú ha de donar explicacions als seus votants decebuts és Mas i la cúpula de Convergència, que demanaven un vot contra el govern establert sense tenir estudiada una alternativa real. O, és clar, potser Mas creia que Zapatero necessitava tant els vots de Convergència a Madrid que podria canviar-los pels vots socialistes a Barcelona. Això s'ha dit i és raonable. Però ningú no ho sap. Estaven segurs els líders de CiU d'aquesta maniobra tan complexa i antinatural, que situava el centre de les decisions tan lluny del Parlament català? O era només una aposta desesperada, una carta als reis de l'occident? Ens ho haurien de dir. Als ciutadans i especialment als votants desenganyats que treuen les casseroles i escriuen cartes als diaris.

Però no. Es demanen explicacions a partits d'esquerres. Se'ls critica perquè han fet el que havien de fer: administrar els vots rebuts per intentar aplicar els programes electorals des del govern. Es pot estar d'acord o no amb els programes. Es poden imaginar alternatives de govern. Però em sembla ridícul i esperpèntic que algú pensés que els tres partits que sumaven la majoria absoluta al Parlament no provessin d'exercir el mandat que van rebre dels ciutadans a les urnes: de la majoria dels ciutadans.

Potser els convergents, que enyoren els vint-i-tres anys de poder a la Generalitat, haurien de fer un examen de consciència i analitzar la seva trajectòria des que, en l'última legislatura de Jordi Pujol, van decidir governar en solitari, amb el suport del PP.

Probablement en aquella decisió estratègica, que va bandejar un possible i segurament desitjable govern de coalició amb ERC, Convergència va iniciar el camí cap a la solitud política que ara lamenta. Han tingut anys per rectificar i guanyar-se complicitats. No ho han fet. I ara, havent tingut més diputats que ningú, no poden formar govern. Ja fa dues eleccions que els seus diputats i els del PP no sumen per fer majoria.

Diuen que un perdedor és aquell que sap què farà si guanya i ho explica; i que un guanyador sap el que farà si perd i no ho diu.

Quan tothom deia que Mas es mostrava prepotent volien probablement verbalitzar això: no sabia què faria si els electors no li donaven una majoria absoluta. Només sabia què faria si l'aconseguia. Com era lògic, no la va tenir i no va saber què fer.

Naturalment, al Congrés de Madrid encara necessiten els vots de CiU. Ara serà una segona oportunitat per veure si els seus líders saben administrar el mandat que van rebre en el seu moment dels electors catalans i en fan bon ús. Per ells i per Catalunya.