El resultat de les eleccions i les negociacions posteriors han deixat una paradoxa: les eleccions es van fer pel trencament del tripartit i el resultat ha estat un altre tripartit.

PER QUÈ NO ÉS PRESIDENT EL GUANYADOR DE LES ELECCIONS?
Catalunya té un sistema parlamentari i no presidencialista i per això presideix el govern qui té més suport al Parlament. L'entesa dels tres partits d'esquerres (37 diputats del PSC, 21 d'ERC i 12 d'ICV) supera àmpliament el nombre de diputats obtingut per CiU (48) i, per això, José Montilla pot ser president amb només 37 diputats de 135. Una altra cosa és que aquests dies hi hagi gent, sobretot convergents, que es preguntin de què serveix guanyar o de què serveix el seu vot si després són els partits els que fan i desfan. Els dirigents de CiU expliquen aquests dies una paradoxa: hi ha gent que els diu que no pensen votar més perquè no s'ha respectat el guanyador. La conclusió és que en un sistema parlamentari és molt important tenir aliats, cosa que CiU no ha sabut o pogut tenir ara ni el 2003. I que cal explicar el funcionament electoral per evitar l'abstenció per aquesta banda.

PER QUÈ BAIXA EL PSC?
Els socialistes catalans han passat dels 52 escons el 1999 als 37 d'ara. Com a partit majoritari és el que més ha pagat els plats trencats de la primera experiència del tripartit, del canvi brusc de candidat i el debat essencialista de l'Estatut li ha fet perdre suport per la banda més espanyolista, la que personalitza el nou partit Ciutadans. Els obiolistes de Nou Cicle admeten que cal que el PSC mantingui el caràcter de partit fusió «que feia que gent com ara Joan Cornudella i Julio Villacorta participessin del mateix projecte» –Villacorta ha fitxat per Ciutadans–, però no resignant-se a fer coexistir dues ànimes, sinó afirmant-se com a projecte polític i organitzatiu «incloent».

PER QUÈ CREIX POC CIU?
Dirigents de la federació admeten tres problemes: un excés de confiança de l'electorat, la imatge que transmet la nova generació de dirigents exemplificada en la campanya agressiva del DVD i el notari que s'allunya del votant tradicional moderat, i la incapacitat per atraure prou gent jove, ja que CiU té una piràmide d'edats electoral molt ampla per dalt i prima en la base. I els anys passen per a tothom.

PER QUÈ ERC NO S'ENTÉN AMB CIU?
Perquè CiU va optar dos cops per pactar amb el PP quan ho podia haver fet amb ERC i pel pacte de l'Estatut entre Mas i Zapatero. Però no és l'única raó, perquè és el PSC qui va expulsar ERC del govern i són els socialistes els que els han culpat de tots els mals del tripartit. ERC opta pel PSC, entre altres coses, perquè entén que l'abraçada de l'ós li donarà l'hegemonia del catalanisme d'esquerres i perquè Montilla és un president més dèbil que no ho seria Mas i això dóna esperances als seus dirigents d'arribar a presidir la Generalitat. Resulta paradoxal que Carod digui que pacta amb el PSC perquè és el que no volia el PSOE quan això és dependre també de Madrid. A més, Carod diu que no és hora de fer fronts, però fa un front d'esquerres i difícilment CiU s'afegirà als pactes nacionals que reivindica Carod.

HI HAURÀ ESTABILITAT?
Hi ha factors que en poden generar. Les bases d'ERC i ICV hauran d'acceptar que es facin projectes als que s'han oposat –quart cinturó o línia d'alta tensió– i caldrà veure si ERC pot evitar gesticulacions que no molestin els socialistes: avui demanarà que el Rei faci declaració de patrimoni i activitats. El PP usarà el pacte per desgastar el PSOE i parlarà de xantatge a cada traspàs de l'Estatut, i Ciutadans provocarà ERC reobrint al Parlament el debat sobre la immersió lingüística. Els republicans asseguren que ho ignoraran.

QUÈ PASSARÀ AMB CIU?
Fa tres anys es va dir que sense Pujol i el poder, la CiU quedaria com un partit residual. L'Estatut li va donar aire i ha tornat a guanyar les eleccions, però ara el desplegament estatutari serà en mans del govern. Caldrà veure si Mas manté el lideratge i si pateixen les relacions amb UDC. El seu desig és que el tripartit sigui un caos i que canviïn els escenaris a l'Estat i a Catalunya. Caldrà veure com reacciona als cants de sirena del PP per articular un centre dreta potent.