| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 5 de novembre de 2006 > L'Estat ha de treure sorra de sa Riera, a Begur, perquè la platja es fa massa grossa
S'estima que se n'extreguin 30.000 m³, si bé l'Ajuntament vol que en siguin més, ja que la platja s'ha doblat en 50 anysALBERT VILAR. Begur El servei de Costes a Girona del Ministeri de Medi Ambient està redactant un projecte per posar fi al creixement de la platja de sa Riera, l'únic cas d'aquestes característiques al litoral gironí. L'actuació es concretarà a extreure la sorra des del mar. Però encara no està decidida la quantitat –si bé l'estimació inicial és de 30.000 m³– ni l'abocament, mar endins o en algun punt del litoral del municipi com podrien ser can Malaret, a Fornells, i sa Tuna. L'Ajuntament valora positivament la mesura de Costes, tot i que sempre ha defensat que l'extracció s'hauria de fer des de terra per poder eliminar la sorra més bruta. A més, creu que l'extracció haurà de ser més contundent, ja que la platja s'ha doblat en els últims 50 anys. De moment no hi ha data d'execució.
El delegat del servei de Costes a Girona, Enric Girona, va reconèixer a aquest diari que el projecte perquè la platja de sa Riera deixi de créixer està en fase de redacció. I que després caldrà la tramitació administrativa. «Per tant, no hi ha previsió d'execució», va afirmar Girona. Costes ja fa temps que treballa en aquest projecte. Ara fa dos anys encara no tenia clar quin seria el millor sistema per portar a terme la retirada de sorra. Ara ja tenen clar que es farà per mar. L'estimació inicial, segons va reconèixer Girona, és extreure 30.000 m³ de sorra, però no és una xifra tancada. «Ara estem decidint el volum convenient», va afirmar Girona. I en aquesta línia es va manifestar el gabinet de premsa del ministeri a Madrid: «Potser 30, 25 o 40. I suposant que siguin 30.000, caldrà veure com va evolucionant, i potser se n'haurà de treure més.» L'alcalde de Begur, Carles Arnau, creu que l'actuació projectada ha de ser molt més contundent. «Amb 30.000 m³ de sorra no n'hi ha ni per començar», va afirmar Arnau, que va plantejar la necessitat de llevar entre 200.000 i 300.000 m³. Caldrà esperar que el projecte estigui redactat i veure si hi ha controls posteriors de la nova arribada de sorra. Un altre punt que encara no està tancat en aquest procés és el destí de la sorra extreta. Costes ja ha plantejat a l'Ajuntament si vol que sigui abocada en alguna platja del terme, ja que tampoc es pot traslladar gaire lluny. I l'Ajuntament ha plantejat com a possibles destins can Malaret, a Fornells, i sa Tuna. Costes està estudiant els dos destins. I, si no fos possible, després traslladaria la sorra mar endins. El creixement de sa Riera, sobretot a partir del 1979, però, no té secrets. Encarada cap al nord, els corrents marins i els temporals no se n'emporten la sorra. I, en canvi, recull la de la llarga platja que té costa amunt, la de Pals, fins a arribar a l'Estartit, a part dels dipòsits que porta el riu Ter, que desemboca en aquest indret. El creixement de sa Riera podria continuar, segons Crous, fins a cobrir tota la badia. «Aleshores ja no hi cabria més sorra i vessaria cap al sud», defensa la geògrafa. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Intent fallit al fons marí de Tossa de Mar >La major part perden sorra >Han de treure sorra de la platja de sa Riera de Begur perquè es fa massa grossa |
 | |||
|