Els corrents marins i els temporals, ja siguin de llevant o de garbí (també anomenat llebeig), són els principals causants dels moviments de les platges catalanes i gironines. I això es veu sobretot a les grans platges, com poden ser el cas de Roses, Sant Antoni de Calonge, Platja d'Aro, Lloret de Mar i Blanes. Depèn dels corrents o temporals, la sorra va cap a un costat o l'altre de la platja i afecta, consegüentment, les construccions artificials fetes per l'home, especialment els passejos de mar i les entrades dels ports.

I aquests moviments no tenen uns cicles marcats. Per exemple, el febrer del 2001, un fort temporal de garbí, que no es recordava des de feia 70 anys, es va endur la platja de Lloret de Mar i va posar al descobert el passeig i els tres espigons de la platja. A part d'afectar trams del passeig marítim. I el temporal de llevant no va arribar per tornar a posar la sorra al seu lloc. Això va obligar l'Ajuntament a fer-ho artificialment, amb maquinària, abans de l'estiu. La regeneració parcial de la platja va comportar moure més de 15.000 m³ de sorra. El llevant va arribar al setembre, va posar la sorra al seu lloc i en va abocar una quantitat important al passeig marítim.

Però aquests moviments de la sorra, totalment naturals, a vegades estan agreujats per la intervenció de la mà de l'home. Ja sigui amb la construcció de preses als rius, que fa que es redueixin els sediments que porten al mar. Però també per les diverses construccions, especialment ports. En aquest punt hi podem trobar el cas del port de Llafranc, al terme de Palafrugell. Arran del petit port a la banda nord, inaugurat el 1970, la platja només està afectada pels temporals de llevant. Això fa que la sorra acabi concentrada a la banda nord, tapant la bocana del port. Per aquest motiu, des del tercer any s'ha de dragar anualment amb màquines la bocana. I la sorra es torna a abocar al llarg de la platja.

En una situació semblant està la platja de Sant Antoni de Calonge arran del port de Palamós. Fa anys es va decidir solucionar el tema construint uns espigons en forma de T per fer front als temporals. I ara, l'Estat es planteja fer dos espigons per tancar quasi la platja de Sant Antoni. Amb aquesta solució, segons l'Estat, Sant Antoni guanyaria en platja. L'Ajuntament de Calonge ho veu bé, però els veïns de Sant Antoni i l'Ajuntament de Palamós no.

On s'està produint els últims tres anys una regressió constant de sorra és en algunes platges de Blanes. En concret, la de s'Abanell i la de la Marina, sense oblidar la desembocadura de la Tordera, on la regressió ha afectat el transformador que fa funcionar la dessalinitzadora. (Informació elaborada per Laura Juanola, Josep Puigbert, Joan Trillas i Albert Vilar.)