L'Agència Catalana de la Salut Alimentària (ACSA) va encarregar l'estudi al departament de Toxicologia i Salut Ambiental de la URV, que ha comptat amb la col·laboració del laboratori de farmacologia de la UB, per conèixer a quins contaminants s'exposen els ciutadans de Catalunya a través de la dieta. Per això, els investigadors van fer compres a l'atzar de 14 espècies de peix i marisc en vuit grans ciutats de Catalunya amb independència de la procedència de l'aliment. Després d'analitzar les 840 mostres, han descobert que els peixos contenen, en nivells diferents cadascun, arsènic, cadmi, mercuri i plom, i dioxines i furans policlorats, bifenils policlorats, hidrocarburs aromàtics policíclics, èters difenílics policlorats, èters difenílics polibromats i naftalens policlorats. El director de la investigació, Josep Lluís Domingo, explica que les quantitats de contaminants «no són alarmants» i que les espècies estudiades són una font natural d'àcids grassos omega 3, molt recomanats per a la salut.

Els investigadors han traduït l'estudi en una aplicació pràctica per a qualsevol usuari: el Ribepeix. És un programa informàtic que efectua un balanç entre els riscos i beneficis de la ingesta de peix que fa una persona determinada. L'usuari introdueix la seva ingesta setmanal de peix, segons l'espècie i la quantitat, i el seu pes corporal i el Ribepeix calcula la ingesta màxima admissible segons els contaminants que contenen. Una creu vermella o verda alerta de si el consum és l'adequat o no i, a més, informa del tipus de contaminant, les seves característiques i presenta bibliografia per ampliar la informació. En una altra columna, també hi ha la quantitat d'omega 3 continguda en la ingesta i la quantitat recomanada segons les característiques de l'usuari. D'aquesta manera es pot modificar la dieta, augmentant el consum d'un peix més beneficiós per a la salut i reduint el que no ho és tant. «Per norma general, el mollet és el peix més contaminat, mentre que els que ho estan menys són el lluç, la sèpia i el calamar. En canvi, el salmó és el que té més omega 3», diu Domingo. Per això, no es tracta d'eliminar un determinat peix de la dieta, sinó d'equilibrar-la. Ara caldrà estudiar els riscos del peix i marisc segons com hagi estat cuinat perquè es poden generar nous contaminants, com ara els hidrocarburs.