Les diferències es redueixen i ja no es pot parlar de victòria socialista clara a les grans ciutats del país com sí que va passar en les dues últimes eleccions catalanes, els anys 1999 i 2003. Ahir, CiU va aconseguir la victòria en cinc ciutats on havia perdut l'any 2003: Barcelona, Tarragona, Mataró, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú. Aquests resultats suposen que els socialistes encara són la força política més votada a les grans ciutats, però la davallada és molt dura: de 17 ciutats guanyades l'any 2003 es passa a les 12 d'ahir. I no només això, on guanyen, els socialistes perden força: el PSC cau fins a 8 punts percentuals en poblacions com ara Rubí, 7 a Viladecans i Badalona, i 6 al Prat de Llobregat, Terrassa, l'Hospitalet, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet. I si, en lloc de fixar l'atenció en els percentatges, es fixa en les diferències de vots, les dades són iguals de significatives: a Terrassa, fa tres anys el PSC va avantatjar CiU de 6.000 vots, ahir, de 700; a Badalona, 14.000 el 2003 i 5.000 ahir, a l'Hospitalet, 30.000 ara fa tres anys i 19.000 ahir, etc. Cornellà, la població on va ser alcalde el candidat socialista José Montilla és la que més resisteix. El PSC només perd un punt percentual i manté la diferència de vots respecte a CiU gairebé inamovible.
CIU, PER POCS VOTS
CiU va mantenir-se com a força més votada a Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Reus i Sant Cugat del Vallès. A més, va derrotar el PSC a cinc ciutats de més de 50.000 habitants més, tot i que va suar per capgirar-ho com demostra que a Castelldefels la diferència va ser de dos vots, a Vilanova de 85 o a Tarragona d'uns 200.
ICV-EUiA va ser l'altra formació clarament beneficiada pels electors en les grans ciutats catalanes. Els ecosocialistes es van disparar a Rubí, Sabadell on hi havien tingut l'alcaldia, Sant Cugat, Vilanova i Granollers. ERC, per la seva banda, va seguir la tendència general amb pèrdues d'entre 2 i 5 punts percentuals.