La dirigent d'UDC Meritxell Ruiz, número 7 de la llista de CiU, serà la més jove dels 18 diputats tarragonins. La victòria dels seus agafa magnitud i es fa incontestable en la mesura en què els convergents han recuperat el domini a les 10 comarques de la demarcació, en reconquerir el Tarragonès i el Baix Penedès, i han guanyat a Reus, Valls –els socialistes només han resistit a Tortosa– i sobretot a Tarragona, on Nadal havia perdut a la ciutat de la qual és alcalde en les dues eleccions anteriors al Parlament. Però no és menys cert que les expectatives de recuperació de la federació, després de l'amarga victòria del 2003, no han quedat ni de bon tros cobertes. Han baixat del llindar dels 100.000 sufragis –n'han perdut 14.000– i només han incrementat el seu percentatge de vot, mínimament, al Baix Ebre i al Baix Camp, on l'ofensiva convergent durant la campanya i l'absència de Lluís Miquel Pérez dels llocs de sortida de la llista socialista semblen haver afectat molt el PSC. Els socialistes, si bé han guanyat espai a l'Ebre, també han perdut pes a totes les comarques del Camp de Tarragona a excepció del Priorat, a més a més de 15.000 vots i més de dos punts quant a percentatge sobre el total de votants. ERC, que només ha guanyat un insignificant 0,1% d'electors a l'Alt Camp, té 10.000 vots menys que fa tres anys i un 1,5% menys de votants. Tornarà a tenir tres diputats, però Sergi de los Ríos, que el 2003 va personificar l'eufòria republicana, es quedarà fora del Parlament si algun dels seus tres predecessors en la llista no s'incorporen a un hipotètic govern de coalició. El PP també queda amb 6.000 vots menys i serà l'única força que repetirà exactament els seus dos diputats: Luna i Bertomeu. Els populars només han incrementat el seu percentatge de vot al Montsià.
Una de les causes del que es podria qualificar de derrota encoberta i generalitzada ha estat, òbviament, la participació més baixa en unes eleccions al Parlament des de la transició, amb una abstenció del 45,3% que ha resultat la més alta de tot Catalunya. Justament el Baix Penedès, una de les comarques que més creixen al Camp i, per tant, un dels escenaris de nova batalla política, ha estat la zona on més gent ha decidit no anar a votar, per damunt del 50%. L'altra causa de la garrotada des del punt de vista del PP i el PSC, ha estat la irrupció de Ciutadans, amb gairebé 7.000 vots a la demarcació i 2.500 només a la ciutat de Tarragona.
Els damnificats de tot plegat van mirar de maquillar la realitat en les seves valoracions, apel·lant a la victòria global comarcalitzada de CiU, a la «consolidació» d'ERC o a la «resistència» del PP. Els socialistes, encara que durant part de l'escrutini van estar a tocar del sisè diputat, van admetre més obertament un cert «desgast».
L'única força que ha driblat aquesta tendència ha estat ICV-EUiA, que malgrat que no s'ha acostat tant com volia al segon diputat, ha pujat a totes les comarques i s'ha convertit en l'única força capaç de continuar creixent, després d'estrenar cap de llista. Els ecosocialistes han pogut trencar algunes barreres en poblacions petites de l'interior.
