Ha estat la campanya més americana de totes. Això dels descomptes fiscals per a qui parli anglès crec que només ha estat un avís subtil als catalans sobre el que els nostres pares de la pàtria tenen preparat per a nosaltres.

Fins ara els habitants d'aquest racó d'Europa en fèiem prou amb l'anglès del COU i amb un parell de frases en alemany si volíem treure profit d'una sortida d'estiuenca per la costa a l'estiu. I amb l'espanyol que portem de sèrie, és clar, sobretot si hem de passar pel jutjat o pels controls de seguretat del president espanyol de torn. Però ja ens podem anar calçant i ja podem anar demà dijous a fer cua a l'escola oficial d'idiomes més propera perquè arribarà una campanya electoral en el futur en què si no tenim el first certificate i un postgrau de cultura nord-americana no solament no ens deixaran votar sinó que no entendrem res en absolut de la campanya electoral i no sabrem si l'home de la corbata i l'americana que surt entre globus i confeti ens està venent un detergent o simplement vol que votem per ell.

PUBLICITAT NEGATIVA
CiU ha estat qui ha fet la campanya més americana. Qui va pagar el màster de David Madí als Estats Units deu estar content de la inversió. El cap de campanya convergent va aconseguir passar fins i tot al davant del seu candidat els primers dies com a blanc de les crítiques del contrari, gràcies al DVD que es va repartir el diumenge d'inici de campanya amb els diaris i en què CiU fa ús de la publicitat negativa, un recurs que ja és un clàssic en el màrqueting nord-americà i que aquí només s'ha fet servir ocasionalment, especialment el 2003, en plena època d'Aznar. («Aturem el PP» i «Plantem cara a la dreta», del PSC i ICV). Altres gestos de CiU, com ara la foto amb el notari o la foto sorpresa d'Artur Mas amb el president del FC Barcelona, Joan Laporta, han estat altres impactes electorals dins l'estratègica de la federació d'ocupar l'espai mediàtic central, encara que sigui a canvi de rebre alguna garrotada de massa.

La posada en escena dels grans actes de CiU també ha estat la demostració de com l'americanització de les campanyes electorals, pensades sobretot per a la difusió televisiva, està deixant per a la nostàlgia els actes de micròfon dalt d'una tarima al poliesportiu del poble o la taula amb candidats asseguts en filera al centre cívic del barri. D'aquests també se n'han fet, és clar, però pensant més en la repercussió local que no pas a aconseguir que d'allà surti alguna cosa visualment acceptable per al telenotícies del vespre.

MONTILLA «UNPLUGGED»
El PSC, amb el candidat menys mitinguer de tots, ha jugat a la discreció i l'eficiència, reforçant els grans actes amb José Luis Rodríguez Zapatero, amb una posada en escena pensada expressament per al seu candidat. José Montilla, en lloc de deixar anar grans arengues a la tropa socialista des de dalt d'una tarima, se'ns apareixia enmig d'un grup de persones molt pròximes que l'escoltaven com parlava tranquil·lament, com un cantant de rock que fa una versió unplugged dels seus èxits en una petita sala amb els amics. Cadascú ven els discos com ho creu oportú.

Josep-Lluís Carod-Rovira ha compartit protagonisme amb Joan Puigcercós, amb una bicefàlia que s'ha traduït en la presència de tots dos als cartells electorals del carrer. El president d'Esquerra, però, ha mantingut el protagonisme en els actes centrals i el debat a cinc. Esquerra ha apostat per una campanya gens agressiva que destaqui el seu perfil més institucional i pròxim al carrer. L'acte al Palau de la Música per a l'acte central a Barcelona, que sense ser el Liceu no deixa de ser un petit monument al noucentisme català tan burgès i tan amant de l'ordre, va ser el colofó de l'estratègia.

Josep Piqué podria escriure després de les eleccions una interessant i completa guia d'hotels de Catalunya, perquè és en aquests establiments on el PP ha reunit la seva militància, allunyant-se dels casals i ateneus cèntrics. La gran excepció a això va ser l'ocupació per mig miler de militants i simpatitzants del PP del Saló del Tinell, l'edifici medieval on el tripartit va signar cerimoniosament el seu acord de govern el 2003. Com que l'acord incloïa un punt segons el qual el PSC, ERC i ICV es comprometien a no fer acords amb el PP, Mariano Rajoy ha convertit aquests anys el Tinell en el símbol de la demonització del PP que, sense dir-ho explícitament, va acabar expulsant-lo del poder a Espanya uns mesos després en aquelles eleccions marcades pels atemptats de Madrid.

Rajoy va venir a la campanya electoral per anar al Tinell i fer d'exorcista d'aquell acord i de tots els problemes i marginacions que al seu entendre ha patit el PP des de llavors.

Per acabar, Joan Saura ha fet una campanya tranquil·la i jovial i pacífica en què fins i tot han desaparegut de dalt de les tarimes les tradicionals queixes sobre la poca difusió que fan els mitjans dels seus actes. L'únic moment difícil d'ICV va ser el fet d'haver d'anul·lar el lema de campanya de les seves joventuts, Folla't a la dreta, on l'excés de trempera dels joves va espantar els grans, que van trobar que era ofensiu i podia portar-los problemes. De moment, ja s'havien guanyat una foto de portada en un diari espanyol ansiós de trobar persecucions en la campanya catalana.

LA NIT ELECTORAL
El clímax d'aquesta llarga narració electoral arriba avui a les 8 del vespre, quan es tanquin els col·legis electorals i es comencin a comptar les paperetes.

Artur Mas i el seu equip seguirà l'escrutini a l'hotel Majestic de Barcelona, un refugi que ha fet servir CiU en moltes altres nits electorals.

José Montilla ho farà des de la seu nacional del PSC, al carrer Nicaragua de Barcelona, com fan des que als anys vuitanta van adquirir l'edifici.

Esquerra, que estrena seu, no la farà servir sinó que portarà Josep-Lluís Carod-Rovira a l'hotel Barceló Sants de Barcelona, on el PP ha estat altres nits electorals.

Els de Josep Piqué seran a l'hotel Grand Marina, al Port Vell de Barcelona, i Joan Saura i la resta de dirigents d'Iniciativa i d'EUiA seran també en un hotel, el Fira Palace de Barcelona.