Abans que els resultats d'avui no siguin oficials s'han d'acomplir un seguit de passos: escrutini general per part de les juntes electorals provincials, del 4 al 7 de novembre, la possibilitat de presentar reclamacions, la resolució d'aquestes reclamacions i la presentació de recursos contra aquestes resolucions. La proclamació per part de les juntes electorals provincials dels 135 diputats electes es podrà fer el 6 de novembre, en el cas que no hi hagi cap recurs, o el 16 de novembre, si se'n presenten. Un dia després s'ha d'enviar l'acta de proclamació de diputats electes al Parlament i a la Junta Electoral Central i s'han de publicar els resultats en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya .

El nou Parlament s'ha de constituir dins els vint dies següents a la celebració dels comicis, és a dir que el termini per fer-ho acaba el 21 de novembre. Correspon al president de la Generalitat en funcions, Pasqual Maragall, convocar els 135 diputats electes a la sessió constitutiva. En cas de no dictar la convocatòria, la legislació estableix que el Parlament s'ha d'autoconstituir a les deu del matí del vint-i-cinquè dia següent a la celebració de les eleccions.

Aquesta primera sessió és presidida pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s'anomena la mesa d'edat. S'hi elegeix el president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la mesa, i ja seran un indici dels pactes. El nou president s'adreçarà a tota la cambra i declararà constituït el Parlament.

El primer que ha de fer el nou Parlament és elegir entre els seus membres el nou president de la Generalitat. El ple d'investidura s'ha de fer dins els deu dies següents a la constitució del Parlament, és a dir que com a molt tard serà l'1 de desembre, perquè l'endemà és dissabte. Correspon al president del Parlament proposar un candidat i convocar el ple d'investidura, després d'obrir consultes amb els líders dels partits parlamentaris per saber quin d'ells disposa del suport necessari.

La investidura del president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació, en la qual serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra. Si una vegada efectuades totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran successives propostes amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria, cosa que no ha passat mai.