En campanya els responsables de premsa tracten els periodistes amb la jovialitat del mossèn de colònies d'estiu que porta la canalla a la granja escola. Berenars amb Nocilla, bosses ecoguais de regal i caramels fins a rebentar. Però de tant en tant hi ha moments d'il·luminació passatgera en què els periodistes veuen que en la granja electoral ells no són els infants escoltes sinó les bestioles més o menys domesticades que cal vigilar i a les quals no els va gens malament un cop de bastó de tant en tant. Que li ho preguntin a Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria, o a Pere Muñoz, corresponsal del Diari de Balears, el primer retingut durant una hora i amb l'agenda requisada i fotocopiada pels serveis de seguretat de José Luis Rodríguez Zapatero, i el segon tractat amb poca educació per no dirigir-se als homes de les ulleres fosques i l'auricular a l'orella en idioma cristià.

Això va passar ahir al vespre durant el míting de cloenda del PSC al Palau Blaugrana de Barcelona. És estrany tanta demostració de poder dels homes de les ulleres fosques i l'auricular a l'orella quan unes hores abans van deixar que el president espanyol se sotmetés a Santa Coloma de Gramenet a una hora i mitja de passejada tumultuosa i caòtica per entre les parades d'un mercat. Van tenir molta sort que no passés res: allà el president espanyol i la seva esposa, Sonsoles Espinosa, estaven a la mercè de qualsevol director de diari o d'algun periodista tocat de tramuntana, que avui dia hi ha molta inseguretat ciutadana i ja no pots anar tranquil per enlloc.

L'excursió l'havia muntat Manuela de Madre perquè José Montilla, sempre al costat de Rodríguez Zapatero, pogués gaudir d'un balsàmic bany de masses abans d'enfrontar-se al veredicte de les urnes demà al vespre. Montilla no es va separar en cap moment de Rodríguez Zapatero però qui feia els acudits i aconseguia les xicotes era el president espanyol: «Pero que guapo es!», «Como en la tele», «Sonsoles, que te van a quitar el marido.»

La que es trobava en el seu element era Manuela de Madre. L'exalcaldessa de Santa Coloma presentava Rodríguez Zapatero i Montilla als comerciants, saludava els clients, agafava uns caramels de la parada de llaminadures i quan va arribar a la rambla va portar Rodríguez Zapatero, Montilla i Sonsoles Espinosa a fer una cervesa en un bar. Com a casa. Però més que Manuela de Madre, qui més va gaudir de la visita de Rodríguez Zapatero va ser la Rita, una dona de 94 anys que va esperar el president a la plaça de la Vila de Santa Coloma durant una bona estona. Era allà per un vell assumpte pendent. Quan va arribar Rodríguez Zapatero, Manuela de Madre la va fer passar entre el cordó de seguretat i la va portar fins al president espanyol. Després ens ho va explicar ella mateixa: «Yo soy de Valencia de Mombuey, Badajoz, allí mataron a muchos socialistas y yo quería saludar por fin a un presidente socialista.» El pare de Manuela de Madre, Natalio, ens feia després una confidència: «Manuela es socialista desde antes de nacer.»

Finalment Rodríguez Zapatero va marxar de Santa Coloma de Gramenet sense prendre mal i amb la cara relaxada de qui s'ha trobat entre amics, tranquil com si el que passi demà tampoc vagi del tot amb ell, que sap fer amics fàcilment. Potser no va amb ell, però del que ell negocia sí que ens van a nosaltres carreteres estatals que fa temps que s'han d'ampliar i quan ho fan les fan passar per paratges verds, aeroports de joguina i línies de rodalies que fa trenta anys eren exactament igual que ara i que ahir, en l'enèsima avaria del mes, van convertir el trajecte entre Mollet i el passeig de Gràcia en un viacrucis d'oficinistes embotits que va durar una hora i 36 minuts. En aquest temps es podria volar de Barcelona a Amsterdam i una hostessa nòrdica ens donaria una bossa de cacauets. Fora de l'oasi català els usuaris del tren haurien assaltat la cabina i, en una salvatge reacció del tot reprovable, haurien arribat a l'extrem de demanar la dimissió del director de Rodalies. Però aquí som gent tranquil·la i europea i no perdem el to ni quan ens registren els periodistes ni quan ens aturen trens estatutaris.

Som així. Vostè ja ens coneix. Benvingut a l'oasi, senyor Rodríguez Zapatero.