dimarts, 31 d'octubre de 2006
> El secret del búlgar
bitllet de campanya
JAUME OLIVERAS I COSTA.
Fora campanya, mentre reflexiono, recordo aquell català que un dia llegia en el diari: «Jove professora ensenya el búlgar», i un número de telèfon. Després de telefonar, esbrinava, amb sorpresa, que «el búlgar» era una llengua. I és que els missatges a vegades són prou confusos com per no acabar d'endevinar el que amaguen al darrere, potser per la manca de capacitat de comunicació d'uns o potser per la pròpia incapacitat d'altres, que somniem que «el búlgar» és tota una altra cosa. No voldria ser frívol, molt menys en una jornada en què el Barça es juga part del seu prestigi europeu, però parlar de la present campanya electoral, de quines han de ser les claus per la reflexió i què s'ha de fer demà, és un exercici prou feixuc. Les qüestions essencials han quedat diluïdes entre discursos més destinats a desqualificar l'adversari que no pas a vendre propostes engrescadores. Tot, en un període electoral en què tenim el dubte de si hi ha gat amagat. Tot, a manera de reflexió. Però, malgrat totes les imperfeccions, aniré a votar. I, fins i tot, durant la campanya he canviat el sentit del meu vot. Com aquell català de l'acudit, encara confio que en aquell «jove professora ensenya el búlgar» el secret de l'ambigüitat tindrà premi. Ah!, per favor, per ser políticament correctes, qui vulgui pot canviar l'acudit de gènere; també val.
|
