Amb el posat ja de president, no de presidenciable, i el seu to més solemne, Mas va fer una ofrena floral –en forma de senyera– davant la tomba del que, al segle IX, va ser comte de Barcelona, Cerdanya, Urgell, Conflent, Besalú, Girona i Osona, i va unificar per primer cop els comtats catalans. En una declaració institucional davant del monestir, i només acompanyat per una senyera, el candidat de CiU va referir-se a la llegenda que explica que, amb la sang de les ferides que es va fer quan defensava Barcelona dels sarraïns l'any 897, Guifré el Pelós va fer amb els quatre dits de la mà les quatre barres de la bandera catalana sobre el seu escut daurat. Mas va vendre el seu projecte de país com la combinació de les «arrels i noves branques, la tradició i la modernitat», «la cultura més pròpia i singular amb la globalització més àmplia i oberta al món».

I va parlar de les «grans proeses, victòries i derrotes» que construeixen «la història i l'imaginari» de Catalunya: «Victòries i grandesa com la de Guifré el Pelós i Jaume I, i derrotes com la de 1714 o l'afusellament del president Companys.» Si demà el país «ens diposita la confiança» per assumir «la més alta responsabilitat amb què ens pot honorar, prometem servir Catalunya i el poble català amb tota la dignitat i l'esforç que ens aportin la raó i el sentiment», va sentenciar el presidenciable.

Mas va esgotar el límit legal per demanar el vot, a mitjanit, en un míting a la sala La Mirona, a Salt. A les comarques gironines CiU aspira ampliar els set escons que té actualment aconseguint un vuitè diputat, que prendria a ERC, segons les enquestes.

Liberals, centristes i democristians de 30 països van demanar el vot per a Mas, ahir al matí, en la presentació de la política exterior que faria un govern de CiU. Mas vol que Catalunya tingui «un estatus especial a la Unió Europea» que vagi «més enllà del simple regionalisme», de l'euroregió de Maragall, i per això crearà una conselleria d'Acció Exterior i de Globalització que «recuperarà el prestigi que va tenir Catalunya a escala internacional» durant els governs de Pujol i que el tripartit «ha esquerdat», va dir Mas, partidari d'especialitzar la cooperació al desenvolupament en l'Amèrica Llatina, el nord de l'Àfrica i l'Àfrica subsahariana. Si Artur Mas va aprofitar l'acte, ahir al matí, per deixar clar que sap anglès i francès, Duran i Lleida el va superar parlant en italià.

Entre els amics internacionals de Mas destaquen l'holandesa Margaret Vos van Steenwijk –de la Xarxa Internacional de Dones Liberals–, Matyas Eorsy –Partit Liberal d'Hongria–, Bass Eenhorn –Partit Liberal Europeu–, Brian Palmer –Partit Democristià de l'Uruguai– i Werner Hoyer –Partit Federal Alemany.

El Partit Demòcrata nord-americà hi va enviar un representant i també s'hi va poder veure Carlos Payá, germà de l'opositor anticastrista Oswaldo Payá.