Ja ha acabat la campanya. Ha estat la campanya més llarga que jo recordo. De fet, va començar molt abans que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, anunciés la data de les eleccions al Parlament. I paradoxalment, la major part dels candidats no han trobat temps per parlar del model de país. Ni del model, ni del projecte. I aquest era el debat. Amb un nou Estatut netament per sota de les expectatives, un nacionalisme espanyol agressivament desacomplexat, un estat del benestar a mig fer, el repte de la nova immigració i sense tenir resolta la situació de la llengua, Catalunya es troba en una cruïlla.

PER A QUÈ?
Un cop aprovat l'Estatut, en aquestes eleccions no es tractava només de saber qui estaria en condicions de poder governar. Es tractava, sobretot, de saber per a què. És a dir: quin programa per a quin projecte de país. Però hem anat del mercat de Calaf a la difamació de l'adversari. Ara, però, és l'hora de l'aposta democràtica. És l'hora de la ciutadania. És l'hora del compromís cívic i del vot en consciència.