Canyameres va ser l'únic editor europeu de Simenon que no va guanyar diners. Al contrari, es va arruïnar. El primer va comprar-li al segon els drets d'autor per al mercat en castellà el 1942, en la França ocupada pels nazis. Va ser l'inici d'una aventura marcada per la censura exercida pel franquisme –que va mutilar els vora 70 llibres que es van publicar del belga–-i les dificultats econòmiques, que van acabar amb la retirada per part de Simenon dels drets a l'editor català, que van ser transferits a l'Amèrica Llatina.

«Es tracta d'un retrat del món editorial. Estem davant una obra singular i apassionant», va destacar del treball de Pla el portaveu del jurat del premi Joan Fuster, Jordi Balló.

L'autor de La connexió catalana, professor de literatura a la Universitat de Girona, va apuntar que l'obra de Simenon va influir en la generació de periodistes i escriptors catalans dels anys cinquanta i seixanta i va reivindicar alhora tots els actors de la literatura. «La societat literària no només se sustenta amb els autors, sinó també amb els editors, els llibreters i molts altres», va afirmar.

L'assaig inclou una entrevista poc coneguda que li va fer Josep Pla a Simenon a Marsella el març del 1937, en què queda palès que l'escriptor català s'identificava amb el concepte de cultura i de periodisme del belga.

NARRATIVA

«L'eterna pregunta que es fa l'emigrant és si es va equivocar o no abandonant el lloc on va néixer, perquè la vida agafa un tombant brusc», va exposar Nel·lo.

El mite grec de Filemó i Baucis –l'únic matrimoni de Frígia que va voler donar de menjar els deus Zeus i Hermes que s'havien fet passar per mortals– plana per tot el llibre fins al punt que el nom de dos dels personatges recorda els protagonistes de la llegenda.

POESIA I TEATRE
El guanyador de la categoria de poesia (premi Vicent Andrés Estellés) va ser Jordi Julià, professor de teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona. L'obra Principi de plaer, explica «la postmodernitat i posa en evidència com ha canviat la vida que ens ensenyaren els nostres pares respecte a la nostra», va subratllar l'autor, nascut el 1972.

Per a Julià, natural de Sant Celoni, «s'ha substituït el principi de realitat pel principi de plaer». L'autor va escriure el poemari –«realista i reflexiu», al seu parer– al mateix temps que va acabar un assaig titulat Modernitat del món fungible en què aborda la mateixa qüestió.

El premi de teatre va ser per al suggeridor títol Sex n'drugs n'Johan Cruyff, una obra de l'actor Josep Julien, ambientada a l'Amsterdam de les prostitutes en els aparadors. Dues d'aquestes treballadores del sexe reben una trucada que creuen que fa ni més ni menys que l'exjugador i exentrenador del FC Barcelona.

El guardó de periodisme, premi Ramon Barnils, va ser per al valencià Alfons Llorens, que ha investigat el procés sumaríssim que va desembocar en la mort del director de Ràdio València Enrique Palau, víctima de la repressió franquista en la postguerra. «No només li van furtar la vida sinó el dret a la memòria. L'oblit ha sigut absolut. No ha sigut reconegut ni tan sols per la mateixa emissora en l'actualitat, que enguany celebra el 75 aniversari», va criticar Llorens.