Es diu Artur Mas i ahir mil dones van regirar la bossa, van obrir el moneder i van pagar amb molt de gust 25 euros cadascuna per dinar amb ell en un hotel de Barcelona. El dinar de dones ja es va fer en la campanya del 2003 i en aquella ocasió el candidat que estima Catalunya i vol governar-la bé en va reunir 700. Ara n'ha reunit 300 més, de manera que aplicant la més estricta lògica matemàtica Artur Mas ja pot començar a repartir direccions generals. «Si el dia 1 de novembre també augmentem un 30% de vots ja no serà possible el tripartit, o el trist-partit, com li vulgueu dir.»

L'ocurrència no és nova però arrenca rialles i aplaudiments. El públic femení està al final del dinar tan entregat que aplaudiria amb entusiasme la recitació de les subvencions agrícoles de la Generalitat del període 1980-2003. L'ambient està caldejat. Mas parla dalt d'un petit escenari en un extrem de la sala. Es recolza sobre el faristol amb un braç mentre gesticula amb l'altre. Hi ha pantalles als laterals perquè cap dona no es perdi les contorsions físiques i dialèctiques del nostre home. El candidat avui va més lliure, gesticula una mica més del normal, se li escapa un gall, explica una anècdota que li va passar a Figueres: Artur Mas vol ser el Kennedy català però quan es descuida pujoleja. I llavors elles encara l'estimen més.

Elles s'han arreglat per a l'ocasió, s'han penjat els collarets dels casaments de més compromís i pels seus pentinats diríem que aquest matí les perruqueries de Sarrià han hagut de demanar reforços. Ens han promès que hi ha dones de totes les edats però quan hem entrat i hem buscat amb insistència la taula de la JNC a veure si hi ha lloc, no l'hem trobat. Tampoc hauria servit de res: els únics homes que podem entrar a la sala som periodistes o cambrers o les dues coses al mateix temps, i hem de seure en unes taules a part. L'Artur les vol totes per a ell.

Són majoria les dones grans, dignes mares de família i esposes de prohoms de partit o de país, tant se val. Marta Ferrusola hi és. També algunes empresàries amb el temps just per tornar a obrir la botiga i que marxen sense fer el cafè, i la Núria Feliu, és clar.

No és fàcil reunir tanta dona. En el mateix hotel va reunir dos dies abans Joan Puigcercós una seixantena de senyores i senyoretes i es va fotografiar amb la dotzena de candidates que ocupen els primers llocs a les llistes d'Esquerra. El pinxo d'en Puigcercós els va oferir un esmorzar de cafè amb llet, croissants i entrepanets de pernil, però el milhomes d'Artur Mas en reuneix un miler per dinar i a més paguen elles.

Tot això va passar justament ahir, el dia que sabem que Pujol escriurà per fi les seves memòries, amb el periodista Manuel Cuyàs. Artur Mas, que ho va aprendre tot del mestre Pujol i gràcies a ell avui és el candidat de CiU a la Generalitat, es va moure entre les dones, va enviar-los petons a totes i va saludar als focus mentre sonava la sintonia de concurs de cantants de moda de la kennediniana campanya de CiU, però enmig de tot això no va poder evitar pujolejar una mica perquè l'ADN de CiU no canvia ni amb David Madí.

Ara ens falta veure quantes dones té Montilla. O, almenys, que maragallegi una mica.