No sabem quin futur ens espera. Les enquestes són prou divergents, tot i que tampoc s'ha de fer gaire cas a les elucubracions sobre intencions de vot, que sempre deixen mal gust de boca. I tot és possible, des dels governs monocolors amb suports puntuals fins als duos i els trios, divertits al llit però feixucs en el dia a dia d'endreçar la casa. Un futur que presenta molts interrogants, que possiblement no s'aclariran en la castanyada.

Per adobar-ho, José Montilla ha dit que no li cal reeditar el tripartit, que allò és una cosa del passat i que ara vol governar sense crosses. Governar sol? Optar per la socioconvergència? Fer-s'ho amb el veí d'escala? El senyor Montilla sap que compta amb José Luis Rodríguez Zapatero i sap que no arribarà a la cinquantena d'escons, mes, no sap què passa per la clepsa de ZP ni endevina quin és el seu sostre electoral. I, pel que sembla, té la calculadora espatllada.

Artur Mas va a totes, tot i no tenir gaire clar el significat de la cultura de l'esforç i caure fàcilment en el missatge que resta en lloc de sumar. Els més petits viuen en l'expectativa d'esdevenir decisius, amb clau, o no, a la butxaca. La castanyada obrirà el meló. A l'horitzó, un futur imperfecte, potser fins i tot ingovernable.