De fet, ni Mas ni Montilla van centrar els seus atacs en el candidat d'ERC, que pot ser un possible aliat de tots dos després de les eleccions. Al final del debat, però, Mas i Carod es van enganxar quan el líder de CiU va insistir que el candidat d'ERC digués si faria president Montilla encara que perdi. Carod, molt molest, va respondre que ERC «no farà cap govern ni per la llengua ni pel cognom». El líder republicà havia estat l'únic dels membres del tripartit de no recórrer a la crítica als 23 anys de govern de CiU, però també va demanar a Mas i Piqué que admetessin que no tot el que ha fet el tripartit ha estat dolent. Carod fins i tot va arribar a proposar «un intergrup parlamentari» per a temes d'interès general del país, en la línia dels pactes nacionals que proposa en diversos aspectes. A més, va buscar el vot convergent amb un discurs adreçat a les classes mitjanes, centrat i liberal.

Mas, a banda de Montilla, va estar molt incisiu amb Joan Saura. No en va, tant Saura com Montilla van voler presentar el líder convergent com «la dreta» enfront d'un govern de progrés. El líder de CiU va voler-se apropiar d'entrada del que va considerar gairebé únic fet positiu de la legislatura, l'Estatut, que va recordar que CiU va pactar amb el PSOE i no amb el PP. De fet, Mas es va desmarcar en tot moment dels pactes amb els populars, un fet que va empipar Piqué diverses vegades, com li està passant al llarg de la campanya.

Piqué també va carregar contra el tripartit –«el govern ha fet el ridícul»– i, igual que Mas, va posar com a prova del desastre que la legislatura no s'ha esgotat, que Carod va haver de sortir del govern i que el president Pasqual Maragall no repeteix com a candidat. El líder del PP va ser l'animador del debat, ja que, junt amb Saura, és qui més va tallar els seus rivals polítics.

No tant còmode com Piqué va estar Montilla, que va intentar desacreditar Mas com a gestor recordant-li el deute de mil milions d'euros que va deixar l'últim govern de CiU, del qual Mas era conseller en cap. Però, sobretot, va retreure-li que «vostè i Piqué van bloquejar la reforma de l'Estatut» i que «li deu haver estat conseller en cap al PP». Mas li va respondre que «deixi estar Aznar i miri el present i el futur».

Saura va actuar d'ariet de Montilla i també va posar la banya contra Mas, en recordar-li les investigacions judicials dels casos de Treball i Turisme, i va dir que «amb el govern de CiU més que un DVD s'hauria pogut fer una sèrie».

Al final del debat, quan Mas guanyava per punts i tenia el debat controlat, va ser tant incisiu amb Carod i la resta de candidats a l'hora de demanar que definissin les opcions de pacte, que Carod, Montilla, Saura i Piqué li van acabar tirant en cara, gairebé amb els mateixos arguments que li falta humilitat per ser president.

EL CIU-PP A DOÑANA
El debat va fer el gir definitiu quan Montilla va revelar una reunió de Mas a Doñana amb la cúpula del PP l'any 2003 en que, suposadament, van acordar que si CiU i PP sumaven majoria aquell any, tornarien a governar. Mas, de moment, no ho va negar.