Es va fer estrany veure com el ponent més castigat no era el que representava el govern sortint sinó el del principal partit de l'oposició. Casadesús i no pas Nadal va ser l'objectiu de les principals atzagaiades. El candidat ripollès es va veure obligat, al final, a recordar als electors que a l'1-N no es jutjaran els 23 anys de govern de CiU. Coses del tripartit! Però això va passar a les deu de la nit. Reculem a les vuit.

A la Farinera –plena de gom a gom, com en les millors ocasions, fins i tot amb més gent que no pas el dia que hi va passar Joan Laporta– cada candidatura porta la seva claca, disposada a aplaudir les frases més contundents del seu home i –en alguna ocasió– reprendre el rival. Els del PP estan en franca minoria. Potser perquè Millo noti més l'escalf, s'han situat a les primeres files. A la taula, domina l'uniforme de campanya: vestit de tons foscos, camisa blanca o monocolor i corbata, excepte, és clar, en el cas de Boada, que no llueix corbata i que porta una camisa de ratlles de colors. Des d'un extrem, el periodista Lluís Falgàs exerceix de moderador simpàtic amb duresa –al principi– i força benevolència –al final–. Casadesús comença tens –aquest cronista no el veurà somriure ni un moment– i acabarà igual. Nadal, al seu costat, manté aquell posat de murri i escruta l'auditori com el professor que examina una classe. Vigo està seriós, però relaxat. Millo, el més somrient, es belluga molt. Boada s'ho mira des de la llunyania perquè sap que, en aquest escenari, encarna l'alternativa. Uns minuts de tempteig i tot seguit, primer cos a cos entre els dos grans: intercanvi de xifres i estadístiques entre el socialista i el convergent. No és recomanable encarar-se amb el conseller d'Obres Públiques, et pot deixar anar un reguitzell d'inversions que, bones o dolentes, aparenten molt. Més endavant semblarà que tirin per terra la llegendària i educada manera gironina de fer política en parlar del famós DVD.

I els altres? Millo començarà indecís però anirà a més i articularà un discurs interessant quan es refereixi a la immigració. A Vigo se'l nota especialment contundent quan toca retreure el pacte Mas - Zapatero. El més vehement –brillant, si hagués estat un míting– és Boada, en el paper de defensor de l'immigrant i del tren. Al final, Boada guanyarà el premi a l'esforç en un combat del qual Nadal sortirà il·lès.