Tothom s'exclamava, sempre i gairebé per inèrcia, que les campanyes electorals resultaven avorrides, i ara que aquesta, l'actual, presenta tantes amenitats, tothom troba que se'n fa un gra massa i reclama dels partits més reflexió, més missatges en positiu i menys espectacle.

El famós DVD de CiU i David Madí ha fet entrar en depressió els comentaristes que tendeixen a deprimir-se tant si les campanyes són avorrides com si són divertides. Aquests comentaristes: s'han alçat algun cop de la butaca per assistir a un míting? Potser es pensen que en els mítings els candidats a presidir la Generalitat o a presidir qualsevol govern plantegen problemes filosòfics, practiquen la dialèctica platònica i llancen floretes d'olor als adversaris. Tots els mítings, per ben presentats i ben realitzats que siguin, són, pel que fa a continguts, tan barroers, tan de tirar pel dret i tan poc subtils com el famós DVD de CiU i David Madí. No és que als mítings no s'hi practiqui la dialèctica platònica. És que no s'hi practica la marxista ni que a l'escenari coincideixin Joan Saura i Imma Mayol.

Com que als mítings només hi van els convençuts, el que ha fet CiU és aprofitar les noves tecnologies que tothom diu que s'han d'aprofitar per enviar el seu míting de campanya a casa de cadascú. Els comentaristes que no són de CiU han dit que la maniobra es girarà en contra de CiU. No ho han dit amb alegria, que és el que seria normal. Componen tant l'estètica esllanguida de la depressió que no es recorden d'estar contents ni quan en tenen motius.

El que no han pensat a dir ni tampoc ha mesurat Madí és com s'explica que si el tripartit ha estat tan letal com diu el DVD, el bo de la pel·lícula, que és Artur Mas, pugui passejar pel carrer sense que la gent, com un sol home i una sola dona, no l'aclami i no assalti el palau de la Generalitat i l'imposi com a president sense esperar Tots Sants. És el problema de les pel·lícules dels tres germans Marx. Són divertides fins que surt el tenoret guapo a cantar una ària.