Viure en un pis de poc més de 40 metres quadrats –on les olles de la cuina formen part de la decoració del menjador saleta d'estar estudi– i intentar separar els residus sense que tot plegat sembli una cort de porcs no és cosa fàcil. Però després d'escoltar durant tants anys que reciclar no és tan complicat, que un sol gest pot ajudar a salvar el planeta, que la separació en colors és com un joc de nens i que a poc a poc i amb un esforç col·lectiu podem arribar «hasta les estrelles», un al final es convenç i veu que potser sí, que potser alguns dies haurà de conviure amb ampolles de plàstic, brics i llaunes buides compartint espai vital però... i la compensació de poder anar a dormir tranquils pensant que cada vegada que obrim el contenidor groc contribuïm a l'allargament de la vida de la Terra? Així que uns més convençuts i els altres no tant, una part de ciutadans decidim –en el meu cas decidíem– sortir de casa carregats amb quatre bosses: una per als plàstics, l'altra amb els cartrons, l'altra amb la brossa que no es pot separar i una per al vidre, una bossa que als veïns de la Part Alta de Tarragona els serveix per anar a fer un passeig nocturn a la recerca del contenidor més proper, tenint en compte que només hi ha tres recipients de color verd en tot el nucli antic. Després d'anys de seguir aquesta rutina costa fins i tot veure que algú és capaç d'acabar-se l'ampolla de llet i llençar-la a la brossa «normal». I es té tan inculcada la separació dels residus que fins i tot es troba a faltar poder fer la separació també de la matèria orgànica en ciutats com Tarragona, on encara no està implantada.

Però quan una, dues i tres d'aquestes nits en què tot bon reciclador surt als carrers de Tarragona carregat amb bosses i veu que un camió de la brossa aboca primer el contenidor groc i després agafa el blau i el llença al mateix lloc on encara no mig minut abans havia buidat el plàstic, l'esperit de Capità Enciam comença a trontollar. I quan es pregunta a la persona que s'ha encarregat de fer aquesta profanació del reciclatge per què barreja les brosses i respon: «Ja m'han advertit que quan em facin aquesta pregunta he de respondre que no estic programat per contestar». I quan s'assegura que no han estat visions, que això passa una nit, i una altra, i que tothom ho pot veure i que segurament molta gent es queda amb cara de tonto quan comprova que tot el que ha separat a casa va a parar al mateix contenidor. I quan les respostes dels responsables municipals no són clares i volen fer creure que això passa esporàdicament. Doncs quan passa tot això, totes les campanyes publicitàries que s'han escoltat els darrers anys amb els beneficis de reciclar i tot el convenciment personal dels avantatges de separar la brossa passen a formar part del passat automàticament.

Hi ha qui diu que la mescla de brosses es fa perquè molts ciutadans llencen els residus en contenidors equivocats i és més fàcil barrejar-ho tot que portar-ho a reciclar i que la separació s'hagi de fer a les empreses.

És ben veritat que en els contenidors de plàstic moltes vegades s'hi poden veure cartrons i també al revés. Però ajuntar els dos contenidors en un mateix camió un segon després que el ciutadà n'ha fet la separació és una acció de menyspreu cap a les persones que fan l'esforç de reciclar.