| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 24 de novembre de 2024


dimarts, 17 d'octubre de 2006
>

CiU, el PSC i ERC mobilitzen els alcaldes

Els partits destaquen la importància que tindrà el futur govern de la Generalitat per als ajuntaments i ens locals

JORDI PRADES / JUDIT FERNÁNDEZ.. Tarragona
La maquinària electoral s'ha posat en marxa també per als alcaldes. No només per al de Tarragona, Joan Miquel Nadal, numero 1 de la llista de CiU a la circumscripció; per a l'alcaldessa de Valls, Dolors Batalla (número 3); per al de l'Ampolla, Francesc Sancho (4); per al d'Arnes, Xavier Pallarés (número 6)... Ahir va ser el torn dels de CiU, però també els candidats de les llistes del PSC (entre els quals l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, i l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella) i els candidats d'ERC han rebut el suport dels càrrecs locals electes a través de sengles manifestos amb què socialistes i republicans volen destacar la importància que tindran per als municipis i ens supramunicipals els resultats de les eleccions de l'1 de novembre.


El PSC va ser el primer a fer públic el manifest dels alcaldes en suport a la candidatura encapçalada per Xavier Sabaté. El document, titulat Un govern aliat dels ajuntaments, destaca que en el mandat de Maragall els ajuts als municipis del Camp de Tarragona s'han incrementat prop d'un 40%. Segons el PSC, això ha estat possible gràcies a «un govern més sensible i proper al territori que ha dotat de més recursos els ajuntaments i que els ha atorgat més confiança per millorar la qualitat de vida de la nostra gent». Els socialistes, que consideren els ajuntaments «una peça imprescindible» per afrontar reptes com la immigració, l'envelliment de la població, la seguretat i els riscos mediambientals, afirmen que «necessitem la complicitat d'un govern de la Generalitat pròxim».



«BARCELONITIS», MENTIDES
«Si un socialista és president de la Generalitat a Catalunya només hi haurà un ajuntament, el de Barcelona, i es crearà la malaltia habitual, la barcelonitis». Joan Miquel Nadal va recordar que ja va dir això abans que Maragall arribés a la presidència de la Generalitat, i ho va reiterar: «El 60% del pressupost s'ha destinat a Barcelona i a tres comarques de la zona metropolitana, això no és just ni solidari».

El candidat convergent va exemplificar amb «un cas clar i flagrant» la reducció dels peatges que no afecta la demarcació, aquest «desequilibri pressupostari», i va comprometre's a «reequilibrar el territori» des del govern de la Generalitat. En aquest sentit es va referir a un altre tema que protagonitza la campanya al Camp, el CIM Penedès. «Si el territori no la vol» aquesta central logística no tindrà el suport de CiU, que va retreure al govern que no hagi redactat el pla territorial del Camp: «Avui som aquí perquè el govern de Catalunya no ha estat capaç de mantenir la coherència interna, ha fracassat davant els ciutadans», va dir Nadal, que va reblar el clau: «També estem aquí per les mentides electorals dites fa tres anys, com que s'avançaria el desplegament dels Mossos d'Esquadra», va dir en referència amb Lluís Miquel Pérez, que «no s'ha pogut presentar perquè ni tan sols s'ha fet la comissaria de Reus».

Pel que fa a la reforma de la llei electoral, una altra assignatura pendent del govern tripartit, Nadal es va oposar als canvis que, segons ell, vol fer el PSC i que promouen el desequilibri en benefici de l'àrea metropolitana de Barcelona, no tenen en compte «Catalunya com a unitat» i «volen fer ciutadans de primera i de segona». Sobre aquest punt, Dolors Batalla es va referir a la proposta de CiU perquè cada comarca tingui un diputat a través d'un sistema proporcional però que inclogui aquesta quota de representació directa. «Per a nosaltres Catalunya és tot el país, per als socialistes només Barcelona», va dir.



TRACTE IGUALITARI

El manifest municipalista d'ERC, que ja va mobilitzar els alcaldes en la precampanya, es compromet a «aplicar una cultura de la simplificació i de les garanties públiques» per reduir les gestions i els tràmits amb l'administració; a «la recerca de l'excel·lència en la funció pública», i a la «millora del finançament local». Els republicans –els únics que no inclouen cap alcalde entre els cinc primers de la llista– fan valer la «dilatada experiència en el govern dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions» i al Departament de Governació i Administracions Públiques (amb el conseller Carretero) per garantir des del futur nou govern un finançament «just» dels ajuntaments i una administració «eficient», a més d'«un tracte igualitari que es va trobar molt a faltar en l'època anterior».




«SEMPRE HEM COMENÇAT AIXÍ».
CiU va repetir ahir el que ja és una tradició de la federació nacionalista cada cop que hi ha campanya per les eleccions al Parlament de Catalunya. Joan Miquel Nadal va explicar ahir que la participació en la fotografia de família dels alcaldes, els regidors, i el presidents dels consells comarcals governats per CiU, a més del president de la Diputació, Joan Aregio, «simbolitza la nostra prioritat, que és el que tenim més a prop, les ciutats, els pobles i les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre», amb els alcaldes de CiU com a «base i fonament del treball dels últims anys».


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Jocs i tripijocs per formar govern

>Un notari al país de David Madí

>ICV aposta per revisar el pla territorial de les Terres de l'Ebre

>Mas i Montilla topen al cinturó metropolità

>Aplicar les promeses que Mas ha signat al notari costa 1.200 milions

>ERC enceta la campanya reclamant per a la Generalitat la potestat d'organitzar referèndums

>Candidats «.cat»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.