En el contracte que CiU enviarà als 5.300.000 electors catalans no només hi ha propostes de programa concretes, com ara els xecs per naixement, guarderia i tercer fill, la subvenció de la meitat del lloguer a les parelles de fins a 30 anys i l'ampliació del cos dels Mossos d'Esquadra en 7.000 nous agents. Mas també fa promeses d'«actitud», i destaca la que diu: «No signarem ni establirem cap pacte permanent o estable amb el PP per governar Catalunya durant la pròxima legislatura.» És el punt 6.2 de l'acta notarial. El document, però, no recull la promesa de rebaixar l'IRPF als que aprenguin una llengua estrangera. En els 1.200 milions l'any «en el moment de màxima aplicació» que Mas va donar ahir s'inclouen els 600 milions d'euros que la Generalitat deixarà d'ingressar si CiU suprimeix l'impost de successions i donacions –com promet en el punt 10.1–. El contracte de CiU ofereix als electors que el rebin l'opció d'«adherir-s'hi» signant i retornant a la seu de CiU un cupó que adjunta el document. José Montilla «també el rebrà»: «No espero que ens voti però sí que s'hi adhereixi, perquè el complirem també en benefici seu i de tots els ciutadans», va prometre Mas, que ja va firmar el 13 de setembre el contracte davant dels notaris Joan Carles Ollé, Imma Domper i Lluís Jou –si no no hi hauria hagut temps d'imprimir els cinc milions de còpies–, però ahir al matí va tornar a formalitzar davant de les càmeres el seu compromís en el que va definir com «l'acte simbòlic més important de la campanya». De simbolisme, però, tampoc li'n va faltar al míting que va fer a la nit al feu electoral de Montilla, Cornellà de Llobregat, ple també de militants de Viladecans i de l'Hospitalet.
El líder de CiU va acusar el PSC de fer «sectarisme» i d'intentar «dividir» els catalans i va donar la seva paraula que si és elegit President ho serà «de tots , sense ni una sola excepció». Un Josep Antoni Duran i Lleida que tenia pressa per agafar el pont aeri per ser avui al debat del pressupost del 2007 al Congrés va advertir al govern del PSOE: «Si no mou peça, nosaltres no ens moure'm d'on som.»
)
