No va haver-hi cimera europea, però les protestes per reclamar facilitats per accedir a un habitatge es van fer sentir, i per partida doble, ahir a Barcelona. L'Assemblea Popular per l'Habitatge Digne va convocar dues protestes, una concentració davant del Palau de Congressos a les cinc de la tarda i una cassolada a la plaça Sant Jaume a les vuit del vespre. La primera va congregar un centenar de persones i la segona, unes 500. Les dues protestes es van desenvolupar en un clima similar: reivindicació amb globus com a armes i amb pancartes que fàcilment provocaven l'empatia social: «La hipoteca ens mata», «Les cases no valen el que costen» i «Jo no treballo per pagar al banc tota la vida».

Un centenar de persones es va concentrar a la tarda davant del Palau de Congressos, a la Diagonal, on s'hauria d'haver fet la cimera europea de l'habitatge, per denunciar que «encara que els ministres no hi siguin el problema de l'habitatge existeix». Els organitzadors van reclamar «reformes estructurals perquè l'habitatge sigui un dret, no un producte subjecte a la llei del mercat». Dues membres de l'assemblea, Eva Marín i Clara Foz, denunciaven que «els polítics no volen parlar d'habitatge durant la campanya», però com a col·lectiu no plantegen de quina manera s'ha de solucionar l'accés a l'habitatge, ja que «nosaltres no som experts, només tenim el problema». Els manifestants van reforçar les seves exigències exhibint campanyes amb llegendes com «El futur no hi cap en el meu pis», «Tots contra el totxo» i «Visc amb els meus pares en un piset». La concentració va acabar amb una asseguda davant del palau, amb globus grocs «com a arma» –com a crítica a la vinculació que alguns mitjans de comunicació han fet dels aldarulls dels passats dies amb les seves reivindicacions– i una performance sobre la dificultat de trobar un pis digne. Els globus, a més, representaven la bombolla immobiliària. Els manifestants van instal·lar una pancarta a la porta del palau en què es podia llegir: «Els ministres ens planten i ens deixen la bombolla.»

La protesta va continuar al vespre amb una cassolada a la plaça de Sant Jaume. En aquesta ocasió l'afluència va ser major, i unes 500 persones van protagonitzar una sorollosa protesta. Cap a un quart de nou del vespre les cassoles van començar a sonar acompanyades de xiulets, i el soroll no va abandonar la plaça fins a les nou tocades. «Ja que els ministre no vénen a parlar d'habitatge, que escoltin els nostres polítics», deien, i repetien que «afrontin reformes estructurals per facilitar el dret a l'habitatge». I també emetien un avís: «Quan facin la cimera ens tornarem a manifestar.»

Els motius dels joves per acudir a la manifestació eren diversos, però amb un denominador comú. Julio explicava que quan va arribar de Veneçuela, el 1996, els lloguers estaven entre els 500 i els 600 euros i ara estan sobre els 700 i els 800. «Però el problema no és només aquest, sinó que et demanen dos mesos de dipòsit, un mes per avançat i un 15% per a l'administradora, amb la qual cosa has de pagar 3.000 euros per entrar en un pis.» Julio ha viscut de lloguer compartint pis, però ara que li ha vençut el contracte ha tornat amb els seus pares. Rocío es va comprar un pis amb el seu company fa dos anys que li va costar 186.300 euros, però tan malmès que s'ha de reformar. «Pel pis sol paguem 900 euros cada mes, i amb la reforma arriba a 1.200 euros. Jo estudio i treballo a mitja jornada, i fins que no acabi els estudis no ens podem plantejar anar-hi a viure.» L'Eva, segons com es miri, ha tingut més sort perquè paga 300 euros i pot viure sola, tot i que no cobra ni 1.000 euros al mes. L'explicació, «és un pis de 25 metres quadrats que no té cèdula d'habitabilitat».