Maragall, que es trobava a París per signar un acord amb la Unesco, va puntualitzar que la cimera «s'ha ajornat i no anul·lat». «L'ajornament no em sembla bé. Tinc dades que es preparava una mobilització important, però s'ha de continuar endavant perquè si no es premia els que intenten impedir la cimera. És una victòria que no es mereixen.» El que no va quedar clar és si Maragall es referia a la protesta convocada pel dret a l'habitatge o a alguna altra. «Es tracta de col·lectius dispersos que tenen en comú estar en contra de tot. Hi havia una amenaça substantiva, no inventada, però un xantatge com aquest no es pot acceptar.» Maragall, doncs, no només no es va referir en cap moment a la coincidència amb l'inici de la campanya, l'argument defensat el dia anterior pel portaveu del govern que presideix, Joaquim Nadal, sinó que, tot i no compartir la decisió final, va avalar la tesi defensada inicialment per l'Estat.

Mentrestant, la consellera Tura reiterava que el seu departament «no ha dit mai que aquesta cimera no es pogués celebrar dilluns vinent». Tura es va mostrar escandalitzada perquè «una reunió de treball ha acabat als titulars dels diaris. Tan sols era una reunió com tantes altres», en què s'hi van fer recomanacions policials diverses, com es fa sempre en aquestes trobades.

Tura va apuntar que, durant la cimera euromediterrània de l'any passat, Interior va mobilitzar 2.200 agents capacitats per actuar com a antiavalots. Si aquella experiència va reeixir, es va mostrar convençuda que la cimera sobre habitatge també s'hauria pogut celebrar amb èxit. Per Tura, «la feina de la policia és garantir que els representants democràtics es puguin reunir quan i on vulguin», una tasca per a la qual els Mossos, va dir, ja han demostrat que estan capacitats.

La consellera va insinuar que si el Ministeri d'Habitatge hagués informat des d'un primer moment que posposava la cimera per evitar que coincidís amb la campanya electoral, s'hauria evitat la situació de confusió que es viu actualment.

Per la seva banda, el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, va mostrar-se convençut que «hi ha motius fonamentals» per ajornar la cimera, però va declinar pronunciar-se fins tenir tota la informació sobre el tema, informa Europa Press.