Les tres administracions es van reunir dilluns a la seu de la delegació del govern estatal i, segons va explicar el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va haver-hi «unanimitat» a recomanar al Ministeri de l'Habitatge que s'ajornés la cimera, que havia d'aplegar els ministres europeus del sector durant dos dies al Palau de Congressos de Barcelona, per raons de seguretat. Les raons no es van concretar, però el mecanisme és automàtic: quan es parla de seguretat a Barcelona a tothom li vénen al cap els aldarulls al carrer. Els últims, concretament. Els que dijous passat van tornar a convertir el Raval i el Gòtic en un campi qui pugui on els avalotadors van fer servir fins i tot llançacoets. Els aldarulls van acaparar el ple municipal, els titulars dels mitjans de comunicació i la dialèctica política local, i ahir bategaven rere de les raons de seguretat argüides per Rubalcaba. Darrere de la decisió, i si parem l'orella enmig del guirigall polític que va provocar, es pot concloure que el que bategaven, però, eren raons més aviat d'oportunitat política.

L'anunci va desencadenar una espiral de reaccions, com era d'esperar. El que no era tan previsible és que entre les reaccions es comptessin el reguitzell de matisacions, contradiccions i desmentiments que ahir mateix van partir tant de la Generalitat com de l'Ajuntament. Aquí, també el mecanisme va ser automàtic. La Generalitat, per boca de la consellera d'Interior, Montserrat Tura, negava la major. «Policialment, ningú ha desaconsellat aquesta cimera. Tenim el dispositiu necessari per garantir la seguretat», va sentenciar. La consellera, però, va recordar que és el govern estatal qui té la potestat de convocar o desconvocar la cimera, i que és aquest qui ha de valorar l'oportunitat de celebrar una reunió d'aquest tipus coincidint amb l'arrencada de la campanya electoral catalana. Tura insinuava així l'argument polític, però el portaveu del govern, Joaquim Nadal, l'explicitava, amb els equilibris verbals habituals: «És la seguretat, potser sí, però no és la seguretat per si mateixa, sinó la coincidència amb la campanya electoral.»

De fet, fonts dels Mossos d'Esquadra coneixedores del contingut de la reunió van matissar a aquest diari que la trobada es va fer a petició del delegat del govern estatal, Joan Rangel, i que no va ser una reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, com havia afirmat Rubalcaba –entre altres coses perquè aquestes reunions les convoca i presideix el president de la Generalitat, que no hi va assistir–. Segons les mateixes fonts, la proposta de suspendre la trobada va sortir dels representants dels cossos de seguretat estatals i de la mateixa delegació del govern, tot i que tots van coincidir a recomanar al ministeri que «reconsiderés» les dates, perquè l'inici de la campanya (que comença diumenge a la mitjanit) «potser no és el millor moment» per celebrar la trobada. Dit d'una altra manera: amb les eleccions d'aquí a 15 dies, qualsevol incident, per petit que fos, relacionat amb grups crítics, que esquitxés la trobada resultaria especialment inoportú. No hi ha res, en aquest argument, que tingui a veure amb la seguretat.

Aquesta versió tampoc no encaixa exactament amb la donada per l'Ajuntament, que, de fet, també es contradiu. Perquè si al matí el regidor de Seguretat, Ferran Julián, rebutjava la versió de la seguretat –«Som conscients que hi haurà manifestacions, però fa 15 dies n'hi va haver una en favor d'un habitatge digne que va reunir molta gent i l'ordre públic va ser perfecte»– i atribuïa la decisió a la coincidència amb el tret de sortida de la campanya, a la tarda, el portaveu municipal, José Cuervo, el contradeia en negar que l'Ajuntament conegués els motius de la suspensió. Per Cuervo, si la Polícia Nacional disposa d'informes que recomanin no celebrar la reunió, «l'Ajuntament no té cap coneixement del seu contingut, i tampoc no té cap informació» que justifiqui prendre aquesta mesura. Cuervo va ser categòric: «L'Ajuntament en cap moment ha demanat ni cancel·lar ni ajornar la cimera, i ara demanem formalment que se celebri.» Per si no havia quedat clar, l'alcalde, Jordi Hereu, va reiterar la petició.

La insistència no era gratuïta, perquè al matí el Ministeri de l'Habitatge assegurava que no se sabia ni quan ni on se celebraria la trobada. Va funcionar, perquè a la tarda, la ministra, María Antonia Trujillo, ja afirmava, en declaracions a COM Ràdio, que la cimera es farà a Barcelona, «d'aquí a una setmana o d'aquí a un mes». La suspensió, esdevinguda al final ajornament, es va prendre, va dir «després de llegir atentament l'acta de la Junta de Seguretat». Amb una lectura encara més detinguda hauria evitat caure en l'error de Rubalcaba i convertir una simple reunió tècnica en una sessió de la Junta de Seguretat.