La batalla campal que hi va haver dijous passat pels carrers de Ciutat Vella, arran de la manifestació pel forat de la vergonya, va ser l'últim episodi de destrosses en el mobiliari urbà que ha tingut Barcelona. Aquella nit els disturbis, protagonitzats per unes 200 persones, van arribar a afectar la façana del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i van deixar un agent dels Mossos d'Esquadra ferit.

El mobiliari urbà va ser l'objectiu dels violents en la nit del macrobotellón a la rambla del Raval (el 17 de març), en la celebració de la victòria del Barça a la Champions (el 17 de maig) i en el desallotjament de la casa ocupada La Fera, a Gràcia (el 28 de juny). Només entre aquestes tres nits d'aldarulls, que van coincidir a convertir Barcelona en un perfecte escenari de batalla campal, el cost de les destrosses al carrer ascendeix a més de 180.000 euros.

Encara que el denominador comú d'aquests episodis ha estat la violència al carrer, el context ha estat força diferent, segons els casos. El primer dels incidents greus que va tenir al carrer aquest any Barcelona va ser el 4 de febrer, amb l'enfrontament entre la Guàrdia Urbana i un grup de joves que eren en una festa al local ocupat del carrer de Sant Pere Més Baix.

ELS ESVALOTADORS
La nit del caos originat arran del botellón es va saldar amb 54 detinguts i 69 ferits lleus al centre de la ciutat. Arran d'aquells primers incidents, Ajuntament i Generalitat ja van anunciar més «mà dura» per frenar els violents, si bé també es van fer evidents algunes desavinences entre les dues administracions sobre com havia funcionat la coordinació policial.

L'alcalde d'aleshores, Joan Clos, argumentava que aquest tipus de disturbis els feien un grup de 200 persones provinents de Barcelona i l'àrea metropolitana i que es dedicaven a atacar «de manera sistemàtica» la Guàrdia Urbana.

Sigui com sigui, després hi va haver els aldarulls al carrer per les celebracions del Barça, primer pel títol de lliga i després (els més greus) per la Champions: contenidors cremats, saquejos de comerços, baralles i semàfors escapçats són algunes de les imatges dantesques que van deixar els vàndals, que van produir danys per valor de 100.000 euros. En el cas d'aquestes celebracions a Canaletes, Clos va parlar d'un grup de «300 brètols» que espatllaven les celebracions blaugrana, i es va apuntar la possibilitat de buscar alternatives a Canaletes.

El carrer Betlem de Gràcia va ser el focus d'un altre episodi de violència, amb el desallotjament dels esquàters. Arran d'aquells fets, l'Ajuntament i els Mossos van tornar a reproduir les seves tibantors: l'aleshores regidor de Seguretat, Jordi Hereu, va reclamar detencions i es va queixar de falta de prevenció. Més enllà d'aquests aldarulls pel desallotjament de la casa ocupada, la festa major de Gràcia, sobre la qual estaven posades totes les mirades, va transcórrer sense greus problemes.