| |||||
|
dimarts, 10 d'octubre de 2006 > El Teatre Municipal
ISABEL MORA. GIRONA.. El 7 d'octubre, el senyor Dani Chicano escrivia, referint-se a l'espectacle d'inauguració del Teatre Municipal: «Com era d'esperar, ja no queda ni una sola entrada...». Doncs bé, potser el senyor Chicano no sabia que si no quedaven entrades era perquè pràcticament no se n'havien posat a la venda. Jo sóc una de les persones que va estar fent cua a les taquilles del teatre dimarts dia 26 de setembre (primer dia i només per a abonaments), i puc afirmar que a quarts de quatre ja no en quedaven, i a la finestreta només havien pogut aconseguir localitats dues persones. Tenint en compte que per a la venda telefònica només funcionava una línia (que comunicava contínuament), quantes persones realment han pogut adquirir-ne? Allà mateix ja se'ns va fer saber, davant la nostra indignació, que s'havien plantejat no posar entrades a la venda, però que al final s'havia decidit fer-ho. Per què...? Aventuro: si no s'obria l'espectacle al públic, els polítics i les autoritats quedarien molt malament («Un espectacle per a ells sols!» «Classe elitista! I el poble...?» «Uf! Això no pot ser!»). Solució? Se'n treuen unes quantes i així es cobreix l'expedient. De tot això potser només ens n'hem assabentat els pocs que érem allà; la resta, tal com surt als diaris, entendrà que tot plegat ha estat un gran èxit d'organització i de planificació teatral. Resumint: Costava molt preveure una altra funció des de bon començament? Així als que ens agrada el teatre i paguem per les nostres entrades també hauríem pogut gaudir de l'espectacle. O bé es podria haver plantejat un altre tipus d'inauguració per a autoritats i polítics... Els discursos els encanten, no? Que no s'estranyin que, amb aquestes maneres de fer, nosaltres ens anem desencantant de tot el que els envolta. P.S: M'agradaria acabar destacant la greu incompetència del programa informàtic que es feia servir a les taquilles, i agrair l'esforç de les dues senyores que intentaven oferir-nos un bon servei, malgrat tot. |
|