Maragall assegura que Catalunya deu «un homenatge» a Gutiérrez Díaz així com «respecte» i «gratitud». El president també el recorda com «l'animador i creador de l'Assemblea de Catalunya» –va ser empresonat tres mesos el 1973 perquè n'era membre–. Onze anys abans, Antoni Gutiérrez Díaz ja havia estat a presó tres anys a Burgos després d'un consell de guerra que l'havia condemnat a vuit anys com a dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), partit al qual havia ingressat el 1959 provinent del Sindicat Democràtic d'Estudiants, aleshores il·legal. Nascut el 1929 a Premià de Mar, va estudiar Medicina a Barcelona i es va especialitzar en pediatria. L'octubre de 1977 assumia la secretaria general del PSUC i dos anys després es convertia en conseller del govern de Tarradellas i participava en la redacció de l'Estatut de Sau, que ha estat en vigor 27 anys. Diputat al Parlament i dirigent d'ICV, ha estat vicepresident del Parlament Europeu del 1994 al 1999. Dimarts passat, mentre estava ja en estat crític, el govern català acordava atorgar-li la Medalla d'Or de la Generalitat.
Per la seva banda, el president del Parlament, Ernest Benach, en destacava ahir la fortalesa en moments difícils així com el seu europeisme, un tret que també remarca la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea. ICV ha decidit suspendre en senyal de dol els actes preelectorals d'avui i preparar-li un homenatge en l'acte central de la campanya dels ecosocialistes, el 23 d'octubre. El president d'ICV, Joan Saura, afirma que, de la mateixa manera que no es pot escriure la història de Catalunya del segle XX sense el PSUC, «la història del PSUC no es pot escriure sense la personalitat de Gutiérrez Díaz». El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, el recorda com «una persona honesta i humana» i un dels primers eurocomunistes de l'Estat.
El primer secretari del PSC, José Montilla, s'hi refereix com a «amic» i impulsor de «l'acció unitària antifranquista a Catalunya» mentre que el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, destaca la seva coincidència en la militància catalanista i la lluita antifranquista. El president del PP de Catalunya, Josep Piqué, el considera un dels artífexs del «marc de convivència» que entre tots ens van voler donar després de la transició.