Encara es fa difícil de creure que l'Antoni Gutiérrez Díaz sigui mort. Tenia l'aparença d'una persona més jove i la lucidesa pròpia del saber i de l'experiència. Va viure amb emoció l'arribada del govern catalanista i d'esquerres, ja que pertanyia a una generació de polítics d'esquerres, dels quals en Joan Raventós, en Jordi Solé Tura i el Guti serien els principals exponents, que no van veure fet realitat el somni d'un autogovern recuperat, amb un govern de les esquerres, principalment de socialistes i de comunistes.

Les eleccions de 1980, amb la victòria de CiU, i el conegut V Congrés del PSUC, que va provocar la divisió del partit, amb la posterior davallada electoral, marquen el punt culminant d'una història iniciada quan la generació que no va fer la guerra va agafar el relleu de la generació que la va perdre en la lluita antifranquista. Però seria un error pensar que aquesta generació va ser derrotada.

És cert que van perdre les eleccions, que no van aconseguir un objectiu que a finals dels setanta, quan Catalunya s'anomenava «la taca roja del Mediterrani», semblava que era tan a prop. No van ser vençuts perquè van aconseguir, al costat de tants d'altres, el principal objectiu: la recuperació de la democràcia i de l'autogovern, amb enormes sacrificis i dificultats. Van aconseguir que el moviment social per la democràcia, els drets socials i les llibertats nacionals, sota l'aixopluc de l'Assemblea de Catalunya, fos àmpliament majoritari.

El Guti, la seva generació, van fer del PSUC l'eina més efectiva de la lluita contra el franquisme. I van utilitzar aquella força amb una gran responsabilitat i sentit de la realitat, perquè eren conscients que representaven els interessos, els anhels, dels treballadors i de bona part de les classes populars catalanes. Un sentit de la responsabilitat i del treball que l'acompanyà al llarg de tota la seva vida política com a dirigent del PSUC i d'ICV, com a conseller de la Generalitat recuperada i com a vicepresident del Parlament Europeu.

El Guti ens ha deixat tota una vida plena de sentit. Només ens queda dir: gràcies, Antoni.