dimarts, 19 de setembre de 2006
> Samuel el trapella
l'apuntador
JOSEP MARIA PASQUAL.
+ Samuel Eto'o, en un entrenament a la Masia. Foto: EFE
|
Aquest diumenge al vespre, Samuel es va tornar a enfadar. I no és la primera vegada que li passa. L'equip de Samuel va guanyar i ell mateix va marcar un gol, però Samuel es va enfadar amb la periodista de Catalunya Ràdio, tant, que la va deixar plantada amb el micròfon a la boca. A final de la temporada passada, també després d'un partit, en plena eufòria esportiva, Samuel també havia deixat plantada amb el micròfon a la boca una altra periodista, aquesta de RAC 1. Aquella vegada, Samuel es va enfadar perquè la periodista li va preguntar sobre una escopinada al clatell. Per televisió, tothom va poder veure que Samuel escopia al clatell d'un jugador de l'altre equip. Però Samuel es va enfadar en un intent inútil de negar l'evidència. Aquest diumenge, la periodista li va preguntar a Samuel si el porter de l'altre equip l'havia ajudat a fer el gol. Per negar l'evidència, que també s'havia pogut veure per televisió, va fer el gest inútil d'enfadar-se. Samuel s'enfada sovint, davant les periodistes fora del camp i, dintre del camp, ha arribat a enfadar-se tant que, un dia –i també es va poder veure per televisió–, va fer un intent d'abandonar el terreny de joc perquè l'escridassaven amb motius racistes. A Samuel tothom li ha fet costat sempre, quan ha tret el caràcter per combatre el racisme. El seu gest serveix de referent democràtic en uns moments en què la societat no va sobrada de valors. Però clar, quan es van repetint altres gestos, com els que obsequia a les periodistes i a les audiències, es pot començar a dubtar sobre si els gestos de Samuel són meditats o, simplement, impulsos. Els personatges públics, com ara els futbolistes, tenen una gran responsabilitat, en la mesura que són models a imitar per bona part de la societat, sobretot pels sectors més joves. I en aquest sentit, el que fa o deixa de fer Samuel, un futbolista que viu i treballa a Catalunya, té un efecte sobre la societat catalana que no es pot obviar. Una altra de les enfadades habituals de Samuel té a veure amb la llengua. Aquest diumenge, abans de deixar plantada la periodista pel tema de l'ajuda del porter en el gol, Samuel, imperatiu, va dir-li que «en castellà». La periodista li va preguntar en castellà però Samuel es va enfadar igual. A final de la temporada passada, en una entrevista que li feia TV3, després d'un partit i sense motius per estar enfadat, Samuel també va dir, imperatiu, «en castellà». Samuel, el trapella, s'enfada quan li pregunten en català, s'enfada quan li pregunten en castellà, s'enfada quan l'escridassen i s'enfada quan el canvien. Sempre s'enfada, però unes vegades el seu gest és positiu socialment, d'altres no gaire i, d'altres, no gens. Segons sembla, al Camerun conviuen més de 200 llengües autòctones, però les úniques oficials són l'anglès i el francès. Els pares només parlen als nens en anglès o francès i els avis i els néts no s'entenen en les llengües autòctones. Samuel el trapella potser pensa que el català és una llengua tribal, no li ho tindrem en compte, però algú li hauria d'explicar que no és exactament així, encara.
|
)
