El comunicat del Ministeri d'Indústria destaca que José Montilla va ocupar un ministeri «llargament demandat» per agents socials i el teixit empresarial, i que es considerava necessari «per impulsar la productivitat i la competitivitat» de l'Estat espanyol, que el 2004 «començava a tenir símptomes d'esgotament». La nota oficial destaca que aquest ministeri ha tingut una «àmplia vocació autonomista i descentralitzadora», i ha esmentat com a exemples la llei d'horaris comercials, els plans d'eficiència energètica, els plans d'energies renovables, el desenvolupament del Plan Avanza i la posada en marxa de plans de dinamització turística.

Igualment, en aquest període de gestió, s'ha dut a terme la descentralització d'organismes reguladors com ara la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), ara amb seu a Barcelona. En aquest sentit, el novembre del 2005, «el titular d'Indústria es va convertir en el primer ministre del govern d'Espanya que va fer servir per primer cop el català en el Consell de Ministres de Competitivitat de la Unió Europea», ressalta el comunicat.

En l'àmbit energètic, a més de revisar la planificació energètica per al període 2002-2011 i d'aprovar els avantprojectes de llei de reformes dels mercats d'interiors de gas i electricitat, la nota del Ministeri assenyala que Montilla va escometre una modificació del mercat majorista amb la finalitat d'aturar l'elevat dèficit de tarifa del sistema elèctric, l'impacte del qual en el rebut de la llum hauria suposat increments del 21,8% per al 2005 i del 35,6% per al 2006, quan la pujada del rebut de la llum aquest any no ha superat el 5% a pesar de l'increment de les matèries primeres.

En el sector de les telecomunicacions hi ha hagut tres objectius de les polítiques ministerials en aquest període: incrementar la cobertura de la telefonia mòbil –fins al 99%– per convertir-la en un servei universal, augmentar la protecció dels drets dels usuaris (reforçant la qualitat del servei i implantant la facturació per segons) i estendre la banda ampla per tot el territori estatal.

La primera llei aprovada pel ministre Montilla va ser la d'horaris comercials, que «amb un marcat to autonomista», implanta una sèrie de marges perquè les comunitats puguin adaptar la seva política comercial a la realitat del seu territori.